L'article que no voldria escriure

Els fets d'aquests darrers dies m'obliguen a alçar la veu en nom de les entitats que treballen amb els més febles i vulnerables. Sense ser representant de les entitats que més poden parlar, com són en aquest cas les que han lluitat per l'aprovació de la ILP que ha donat lloc a la llei 24/2015 d'emergència habitacional i pobresa energètica, existeix una sintonia que em permet fer algunes reflexions.

L'acció del darrer Consell de Ministres d'un Govern en funcions portant al Tribunal Constitucional aquesta llei catalana és un acte inacceptable que evidencia un cop més una constant en la praxi d'alguns polítics. No tenen en compte les persones que pateixen, ni el procés que va representar el gran nombre de signatures recollides per impulsar aquesta llei, ni el consens unànime que va obtenir al Parlament català. Si ni tan sols davant d'unes eleccions no es reacciona amb mesures en favor de les persones, es mostra que hi ha una manca d'ètica en la política que menysprea el bé comú i prioritza només les accions que puguin perjudicar l'adversari o ser beneficioses per a un mateix.

Em pregunto si els ciutadans que demanem justícia, equitat i drets per a tothom podem votar partits que sistemàticament els estan negant. D'aquí poques setmanes hem de tornar a exercir el dret a vot i no puc oblidar les paraules de Nelson Mandela, que defensant la gent que patia deia el següent: «Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s'està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament» (en un discurs pronunciat a Ushuaia el 1998). Crec que la ciutadania ha d'exigir un altre tipus de democràcia i de govern: que doni menjar, que doni medicaments, però sobretot que reconegui els drets humans més elementals, entre els quals hi ha l'habitatge digne.

Respondre a la confiança

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El Parlament de Catalunya va escoltar al Ple d'emergència social el mes de març passat una descripció de les problemàtiques de la realitat actual i també algunes propostes, entre les quals fèiem esment al dret a un habitatge digne i a la garantia als subministraments bàsics per a tothom com un element troncal de les polítiques socials. Demanàvem l'imprescindible desenvolupament dels reglaments d'aquesta llei, que permetin les mesures urgents per afrontar les situacions d'emergència. Crec que ara és l'hora d'obviar les impugnacions que ens arriben i enfortir la resposta a través d'aquests reglaments encara no desenvolupats. Les entitats socials vàrem dir que donaven un termini per mantenir la confiança i veure com s'anaven aplicant els acords d'aquell debat. Ara és el moment de demostrar-ho i d'actuar en benefici dels més vulnerables i en la defensa del seus drets més elementals. Hem d'evitar el continu degoteig de desnonaments, que s'ha reduït però no acabat, i que significa un permanent patiment per a les famílies que es veuen expulsades de les seves llars.

Per acabar, voldria afirmar que per sobre de tota dialèctica política hi ha les persones. I les entitats estem al costat d'aquestes, i demanem al Govern de Catalunya que també es posi al seu costat i com a garant dels seus drets prengui les decisions necessàries per tal que tota la ciutadania pugui veure aquests drets reconeguts.