La clau @JuanchoDumall
El bitllet del 'boom' del totxo
El més trist és pensar que mentre Mario Draghi i els seus consellers del Banc Central Europeu adoptaven una mesura aparentment tan audaç com deixar d'imprimir bitllets de 500 euros, que des de fa més d'una dècada han sigut instrument de tot tipus d'excessos, els que els han remenat a dojo en operacions opaques, fraudulentes i delictives segueixen perfeccionant nous mecanismes per moure la pasta sense que els estats fiquin el nas en les seves transaccions. Poques vegades serà més certa la dita que els lladres sempre van per davant dels policies.
Bona part del boom espanyol de la construcció, brutalment punxat en el bienni 2007-2008, va tenir com a ensenya el feix de bitllets de 500, tan manipulable com fàcil d'amagar. Un dineral que amb prou feines es nota en el fons d'una maleta o a la butxaca d'una gavardina. Aquí, en el totxo, s'ha de buscar l'enorme èxit -de crítica, no de públic- que van obtenir al nostre país, en clau d'humor castís, els anomenats 'binladens'. L'anàlisi comparativa de la circulació dels bitllets de 500 pels diferents països de l'euro és un indicador que no ens deixa en gaire bon lloc. Una dada que parla de pagaments en negre, corrupció política, negocis il·legals, evasió d'impostos i fugues a l'estranger. Ara els treuen, quan en el paisatge ja no hi ha grues i els informatius no donen a l'abast amb els escàndols.
Grandiloqüència europea
Notícies relacionadesLa implantació del bitllet de 500 va ser un error del disseny de l'euro forçat pel canvi del marc alemany i per certa grandiloqüència europea de nou-ric quan va néixer la moneda única. La retirada ara anunciada serà positiva, però no serà una mesura suficient.
En les últimes setmanes estem assistint, més o menys escandalitzats, al festival dels 'papers de Panamà', una filtració que ha posat davant dels nostres ulls en plena campanya de declaració de la renda que fàcil que resulta el negoci del blanqueig quan es tenen bons assessors. Per això, una decisió com la d'acabar amb els bitllets grans hauria de ser complementada amb el que no es farà: la lluita contra els paradisos fiscals i els abusos del secret bancari.
