La fotografia d'un Cela caminador

He llegit en aquest diari un text llarg que ocupa quatre pàgines sobre Camilo José Cela, l'escriptor castellà d'origen gallec que va ser distingit amb el premi Nobel. Ara fa 100 anys del seu naixement, i EL PERIÓDICO ha tingut l'encert de demanar al seu fill, José Cela Conde, que escrigui sobre el seu pare. És un text excel·lent, de qualitat literària, que he llegit amb un interès especial perquè vaig tenir una entranyable relació personal amb aquell gran escriptor i singular personatge. Una relació que es va iniciar a la redacció del setmanari Destino, en el qual tots dos coincidíem. Ell havia publicat Viaje a la Alcarria i vaig pensar que jo també ho podia fer i escriure un viatge a peu. Poc després Cela em va escriure des de Madrid i em va proposar que el féssim junts, perquè la caminada seria per terres de llengua catalana -el Pallars i la Vall d'Aran- i ell se sentiria més acompanyat.

Deia, en començar aquest article, que he llegit amb satisfacció el que ha escrit Cela Conde. I m'ha agradat tornar a veure, reproduïda la pàgina sencera, una fotografia que li vaig fer jo, encara que no hi consti. Vaig encertar la foto aquell dia. El fill de Cela la descriu: «La fotografia mostra un home encara jove, de cara fosca i poblada i la mirada perduda en la llunyania. Porta boina i està assegut a l'escalinata -només era un graó, o dos- que hi ha al pòrtic d'una església romànica del Pallars Sobirà. A tocar del mentó dreça un gaiato...».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És la foto d'un Cela que encara no s'havia convertit en un personatge espectacular. Un Cela amable i cordial, que durant una colla de dies va exercir la intel·ligència de la senzillesa. Quan vaig publicar el llibre del viatge hi vaig imprimir aquesta dedicatòria: «A Camilo José Cela, que collia les flors i els silencis amb una entendrida solemnitat». Quan anys més tard ell va publicar el seu llibre del viatge, me'n va donar un exemplar amb aquesta dedicatòria, en català: «Al meu amic Josep Maria, quàquer barceloní, mestre en trotades de llop i home de bé».

¡Com han passat els anys i les coses!