Ecografies televisades

Ala vista de l'enunciat del programa (9 meses con Samanta, Cuatro) i de la temàtica (seguiment televisat de nou mesos de gestació) vam témer que tot fos un xou ple de trampes. Recordant altres programes de la seva ja dilatada trajectòria, sabíem com les gasta Samanta Villar. No ha sigut el cas. A Samanta li ha sortit un programa -que tindrà dues entregues més- molt més net, i sobretot útil, del que s'esperava.

Efectivament, ella estava embarassada. ¡I de bessons, a més! No hi havia simulació ni engany. També és de justícia ressaltar que el seu posturisme davant les càmeres no ha sigut exagerat. La concessió a l'espectacle, o a la comèdia, ha sigut prudent, moderada, tractant-se d'un docu-reality de l'imperi Mediaset.

El seguiment que paral·lelament han fet del cas d'una gestant, Laura, el fetus de la qual patia espina bífida, i la delicada operació -també televisada- per minimitzar el dany, ha sigut un exercici exemplar en la seva intenció, i enormement gratificant, perquè hi va haver final feliç. O sigui, que aquest cop a Samanta Villar li ha sortit un programa elogiable.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L'audiència estem escamats amb les ecografies televisades. Sovint es transformen en xous sobre un fetus atravessat per les cambres. Qui sap si aquesta criatura, quan tingui uns anys, demanarà responsabilitats per haver vist envaïda la seva intimitat embrionària. El cas més delirant el tinc anotat el setembre del 2001, a l'espai Tómbola (Canal 9 de València). Van contractar Dinio, llavors famosíssim cubà. Va comunicar que la seva companya Elianne estava embarassada. Va dir que estava esperant el resultat de l'ecografia. «¡És nen! ¡Mira, tenim l'ecografia gravada!», li van cridar llavors els presentadors. O sigui, que la tele, i mig Espanya, es va assabentar, ens vam assabentar, que tindria un nen abans que el pare. Pot ser que tot fos una martingala preparada, però el cas va ser al·lucinant.

Una altra ecografia, molt més intolerable la vam veure el març del 2005. A El programa de Ana Rosa van passar un resum del reportatge El tren de los sueños rotos, queva emetre Tele 5 un any després dels atemptats de l'11-M. Sota un rètol que deia «El seu somni era néixer al maig», van emetre l'ecografia del ventre d'una víctima. Fins i tot van donar un primer pla, acolorit, del fetus que no va arribar a néixer, perquè la seva mare va morir l'11-M, assassinada. Allò va ser inadmissible. Hi ha fronteres que el groguisme mai hauria de traspassar.