Cap al rebrot de la crisi dels refugiats

Europa segueix sense ser capaç de resoldre la crisi migratòria iniciada fa un any i s’exposa que hi hagi un agreujament. La dimissió forçada del primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, artífex de l’acord amb la Unió Europea (UE) sobre els refugiats, i la seva substitució el 22 de maig per un polític més dòcil als dictats del president turc, Recep Tayyip Erdogan, pot deixar en l’aire el fre turc a l’arribada de refugiats a Europa.

    Les successives propostes de la Comissió Europea queden encallades per la insolidaritat de la majoria dels governs de la UE amb els països més afectats per l’arribada de refugiats, com acaba de passar amb el nou projecte de reforma del fallit Sistema Europeu d’Asil. Després de l’incompliment pels governs europeus dels acords del 2015 per distribuir un total de 160.000 refugiats entre els països de la UE (només se n’han recol·locat 1.441), la Comissió Europea proposa ara reformar el reglament de Dublín per poder crear un sistema de distribució dels refugiats quan la seva arribada a un país superi en un 50% la seva capacitat màxima d’acollida, en funció de la seva població i economia. El projecte inclou una penalització financera de 250.000 euros per refugiat als estats que es neguin a acollir els demandants d’asil que els correspondrien d’aquesta redistribució.

    Polònia, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca ja han expressat la seva oposició. L’exclusió en matèria d’acollida forçosa de refugiats que van obtenir la Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca en una UE cada vegada més a la carta és un llast i un mal precedent per a qualsevol pacte efectiu europeu.

    El tancament de la ruta balcànica i l’acord subscrit amb Turquia han reduït temporalment el nombre de refugiats que arriben a les illes gregues a costa de saltar-se el dret internacional i de la mateixa UE. Però aquesta solució de la qual presumeix el president de la UE, Donald Tusk, ha convertit l’empobrida Grècia en un magatzem de refugiats, amb més de 54.000 persones bloquejades en un país sense capacitat administrativa, econòmica i financera per poder sostenir aquesta situació de forma prolongada.

    Tot i l’acord amb Turquia, a l’abril encara van arribar a les illes gregues més de 3.700 refugiats i immigrants, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). A Itàlia en els quatre primers mesos de l’any ja n’han arribat 28.600, el 9% més que en el mateix període del 2015. El caos de Líbia afavoreix el negoci de les màfies del tràfic d’immigrants i Níger ha demanat aquesta setmana a la UE 1.000 milions d’euros per frenar la immigració irregular. L’OIM estima que com a mínim 150.000 immigrants travessaran aquest any Níger camí d’Europa.

    El fre que exerceix actualment Ankara sobre el trànsit de refugiats des del seu territori cap a les illes gregues desapareixerà al juny si no obté la promesa supressió de l’exigència de visat als ciutadans turcs per entrar a la UE. La supressió d’aquests visats resulta molt problemàtica, ja que tots els grups del Parlament Europeu han advertit que no començaran a tramitar el reglament fins que el Govern turc compleixi la totalitat dels 72 requisits.

    I Ankara es nega a complir un d’aquests requisits: la reforma de la legislació turca sobre terrorisme, perquè deixi d’usar-se per vulnerar les llibertats, la llibertat d’expressió i els drets de reunió i associació. Les detencions de periodistes, escriptors i professors universitaris, els més de 1.800 processos judicials iniciats per criticar el president Erdogan i els intents de retirar la immunitat parlamentària als diputats de l’opositor Partit Democràtic dels Pobles (HDP) mostren l’autoritarisme del règim turc.

Processos judicials

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

El 24 d’abril, el mateix dia que Tusk i la cancellera alemanya, Angela Merkel, visitaven Turquia, la policia va detenir la periodista holandesa Ebru Umar per criticar Erdogan i li impedeix abandonar Turquia. Erdogan ja no es limita a perseguir els residents a Turquia, sinó que també inicia processos judicials a Europa, com el del comediant Jan Böhmermann a Alemanya. El consolat turc de Rotterdam, per exemple, ha demanat als turcs residents que informin de qualsevol insult-crítica que es produeixi contra Erdogan a Holanda.

    «Mentre Turquia no canviï la seva llei, el Parlament Europeu no ha d’aprovar la supressió dels visats», assenyala el líder del grup liberal, Guy Verhofstadt. El president Erdogan ja ha respost que no pensa fer-ho. El rebrot de la crisi dels refugiats està en marxa. H