El 'superdijous britànic'
Al Regne Unit les eleccions municipals o legislatives parcials han sigut tradicionalment l'ocasió per donar un vot de càstig al partit del Govern. Això era així quan imperava el bipartidisme. Ara, la fragmentació política i l'existència d'eleccions autonòmiques des que s'establís la devolució de poders a Escòcia i Gal·les, i es resolgués el conflicte d'Irlanda del Nord, han alterat aquella pràctica. Dijous passat, una espècie de superdijous britànic, els electors votaven moltes coses i molt diferents. Per això l'anàlisi d'aquells resultats no és fàcil. No obstant, han emergit diverses tendències.
L'independentisme escocès ha aconseguit la seva tercera gran victòria consecutiva, però aquesta gesta s'ha vist entelada per la pèrdua de la majoria absoluta. En el passat, Escòcia era terreny laborista del qual s'havia expulsat els conservadors, però l'imparable ascens del Partit Nacionalista Escocès, convertit en partit hegemònic al Parlament de Holyrood, va arraconar l'esquerra. Ara els tories han tornat després de recollir el vot del sector de la dreta partidari de l'unionisme, que havia quedat sense representació. El Parlament estarà més fragmentat, però serà més representatiu.
La gran incògnita era saber si el Partit Laborista, amb Jeremy Corbyn al capdavant, seguia en la seva fase de declivi. Globalment els resultats indiquen que el líder radical ha salvat els mobles i pot presentar-se davant els britànics com un líder capaç d'aturar la caiguda i ser fiable al mateix temps, cosa fet que serà de gran utilitat al referèndum sobre el Brexit, tant per al mateix partit com per a la campanya favorable a seguir a Europa. La victòria de Sadiq Khan, el candidat amb el qual el laborisme recupera l'alcaldia de Londres, és el triomf més important que l'esquerra ha aconseguit en aquesta jornada electoral. Ho és pel fet de tractar-se d'una de les grans capitals europees i la seu financera del continent. Però també perquè per primera vegada un musulmà arriba a l'alcaldia d'una gran urbs europea. Per la seva part, el populisme xenòfob de l'UKIP segueix avançant encara que ho faci molt lentament. Els britànics elegien coses molt diferents aquest dijous, però la suma de tots els resultats apunta a un reequilibri de les forces polítiques en un espectre que segueix allunyant-se del tradicional bipartidisme britànic.
