Les dependències en un món global
Trump i l'arma del petroli
El boicot a l'Aràbia Saudita que el precandidat proposa perjudicaria bastant més els Estats Units
Trump i larma del petroli_MEDIA_2 /
En una entrevista publicada al New York Times el 26 de març, Donald Trump, més que probable candidat republicà a la Casa Blanca, afirmava que si fos elegit president no dubtaria a utilitzar per aconseguir els seus objectius geopolítics el que col·loquialment s'ha denominat l'arma del petroli. Concretament, el magnat immobiliari va comentar que paralitzaria les importacions nord-americanes de petroli provinents de l'Aràbia Saudita i altres països de l'Orient Mitjà, si aquests països no es comprometien a enviar forces terrestres per combatre els gihadistes islàmics i a reemborsar als Estats Units les despeses derivades de la seva defensa. «Si no fos pel mantell de protecció dels EUA, no crec que l'Aràbia Saudita existís», va dir Trump. El problema és que els destinataris de l'amenaça saben des de fa molt, per pròpia experiència, que utilitzar el petroli com a arma és una estratègia que no funciona.
L'Aràbia Saudita va participar en l'embargament petroler del 1973-74, decretat pels països àrabs i l'Iran contra els EUA, Holanda, Portugal, Rhodèsia i Sud-àfrica, en represàlia pel seu suport a Israel durant la guerra del Yom Kippur. Però, contràriament a les expectatives dels seus promotors, el desenllaç de l'embargament només va servir per trencar les rigideses del mercat i estimular el comerç internacional, llançant de passada un seriós avís a l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) sobre les limitacions de la seva pretensió de controlar els preus, actuant com un càrtel.
El desenvolupament del conflicte va permetre aprendre una lliçó important: el petroli és un bé fungible, en el sentit que un barril d'una determinada procedència pot ser substituït i reemplaçat per un altre provinent d'un altre lloc sense que a penes s'adverteixi cap diferència. Això significa que si els EUA es decidissin a seguir l'estratègia formulada per Trump, prescindint dels prop d'un milió de barrils per dia que compren a l'Aràbia Saudita (fet que representa poc més del 14% de les importacions totals) la petrolera d'aquest últim país, SaudiAramco, trobaria ràpidament altres clients al mercat, de la mateixa manera que els compradors nord-americans no tindrien massa dificultats a trobar altres proveïdors.
La decisió podria importunar l'Aràbia Saudita, però a penes li faria mal. No obstant, algunes de les empreses nord-americanes forçades a implementar l'embargament sí que en podrien sortir perjudicades. Aquest seria, per exemple, el cas de Motiva Enterprises, una companyia amb seu a Houston i participada al 50% per SaudiAramco, que dóna feina en les seves refineries a molts treballadors nord-americans.
L'aplicació de l'estratègia suggerida per Trump podria tenir repercussions més negatives per als EUA que per a l'Aràbia Saudita, que no sentiria cap pressió especial per cedir a la voluntat del Govern de Washington. De fet, la situació podria animar el regne a coordinar la seva resposta amb la Xina, un client molt més important per al seu petroli que els EUA i que també ha sigut objecte d'amenaça per part del multimilionari novaiorquès: la d'aplicar un substanciós aranzel als productes xinesos. Algú hauria de preguntar-li al magnat quins beneficis espera obtenir de la declaració de guerres comercials a tort i a dret. Per un altre costat, la defensa de l'Aràbia Saudita no és un acord tan costós per als EUA com Trump sembla suggerir. Per exemple, un informe del Departament d'Estat de l'1 de març afirma que, segons dades del Bureau of Political-MilitaryAffairs, el regne saudita és el principal client dels EUA pel que fa a les vendes a l'estranger de material militar, de manera que només els contractes en curs totalitzen un valor pròxim als 100.000 milions de dòlars.
A més, de forma paral·lela a aquestes vendes, diversos organismes nord-americans presten serveis d'assessoria i entrenament al Ministeri saudita de Defensa, ajuden a la modernització del Ministeri de la Guàrdia Nacional i estan activament involucrats en la protecció de diverses infraestructures estratègiques i en la seguretat pública. Així mateix, convé recordar que des de la dècada dels cinquanta del segle passat el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels EUA ha participat en la construcció de les infraestructures civils i militars del regne. Quan esgrimeix l'arma del petroli, Trump està molt poc informat, no només sobre alguns contextos històrics i contemporanis de gran importància per a la seva proposta, sinó també sobre la seva essència. El candidat ha manifestat en alguna ocasió que en matèria de política internacional es deixa guiar pel seu instint. I aquesta vegada li està fallant.
