La taca

S'ha tancat amb un pacte entre acusacions i defenses el judici contra els mossos condemnats per la mort de Juan Andrés Benítez al Raval. Una acció policial homicida, que sempre va trobar l'empara corporativista del cos i la política de la Conselleria d'Interior, se salda amb penes de dos anys de presó (que els condemnats no compliran) i de suspensió de feina i sou, cinc anys més de llibertat vigilada i de prohibició de patrullar, i l'obligació d'assistir a un curs de drets humans.

És evident que el pacte s'ajusta a dret, que hi ha reconeixement del delicte i una sanció clara, però també és evident que la lleugeresa de les penes impedeix que s'esvaeixi la sensació de vulnerabilitat de la ciutadania. Que Benítez patís cardiopatia i hagués consumit cocaïna pot ser un motiu perquè les acusacions hagin acceptat el pacte. Però l'alarma social generada pels abusos dels Mossos no es dilueix tan fàcilment. Tampoc la preocupació per la possibilitat que els agents homicides tornin a patrullar pels carrers d'aquí uns anys. Resulta inquietant dipositar la nostra protecció en uns homes que van apallissar un cos ja rendit o que van reclamar als veïns que esborressin les gravacions de la seva acció. Després de la mort de Benítez, un altre agent va rentar la taca de sang amb aigua, intentant esborrar les proves de l'homicidi. La màcula de la impunitat és més difícil d'esbandir.