Simulacre de constitució catalana
D'entrada és evident que en un país lliure tot ciutadà té dret a escriure, sol o en companyia, allò que li plagui. Si això li sembla susceptible de ser traslladat a un text legal, té les seves vies per fer-ho. Pot optar per promoure una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), perquè el parlament la prengui en consideració, o pot dirigir-se a un grup de diputats perquè s'ho facin seu i ho tramitin. Si el que pretén és fer una contribució a un hipotètic escenari futur farà bé a debatre-ho amb els que comparteixin aquest anhel, perfeccionar-ho, fer-ne totes les versions imaginables, promoure debats i provar de donar-los tota la publicitat possible.
Però el que no val és utilitzar les institucions, que es deuen a un ordenament legal i democràtic, com a altaveu d'una simulació que té poc a veure amb la realitat; que la presidenta del Parlament rebi amb tot el protocol oficial, com va fer ahir, els membres de l'entitat Constituïm com si l'esbós del text de constitució d'una pretesa república catalana respongués a un mandat legal. Una vegada més, els promotors del procés segueixen amb el joc de realitat virtual, que amaga les seves carències. Ara toca redactar textos per simular que s'omplen de contingut els 18 mesos de termini per a la desconnexió sense abordar les qüestions reals que afecten els ciutadans.
I només una pregunta final: ¿Carme Forcadell rebria els promotors particulars d'un Estatut més limitat que el vigent?
