Fibromiàlgia, 'finishers' del dia a dia
Riu-te'n tu dels grans reptes esportius. Jo me'n ric dels que pugen grans muntanyes, jo me'n ric dels que pugen els 14 vuit mils, dels que pugen cims verges o dels que escalen parets verticals de milers de metres.
Res, home, quines ximpleries de reptes. ¿Travessar l'Estret nedant? Quina nimietat. Res de res, ni travessar l'Atlàntic a rem, ni travessar el desert, ni endinsar-se en la jungla, ni tan sols travessar Europa en bicicleta... ¡Autèntiques bestieses!
Si vols conèixer un ultraatleta, posa't en la pell d'una persona afectada de fibromiàlgia. Intenta sortir del llit després de no haver pogut dormir per culpa del dolor, del dolor provocat pel pes del teu mateix cos, del dolor provocat pel pes de la manta, del dolor de saber que has d'aixecar-te i somriure als teus fills quan ni tan sols ets capaç de comprendre què és el que t'està passant.
Vinga, valent, surt del llit. Aixeca't i intenta mobilitzar una esquena adolorida. Planta't davant el mirall i intenta contemplar una persona atrapada en un cos adolorit i cansat, en un cos rebregat pel patiment i la fatiga. Intenta mirar-te cada matí sense recordar amb llàgrimes als ulls la vitalitat que et caracteritzava. És molt dur... És molt dur saber que has sigut capaç d'escalar muntanyes, de lluitar per la vida, de pujar uns nens, treballar i estimar; i que ara et costa aixecar-te. Comença el dia, si ets capaç, mirant un cos sense força, inflat, carregat i feixuc.
Si vols sentir res semblant al que sent una persona afectada de fibromiàlgia, posa't uns pesos als canells i als turmells
Si vols sentir res semblant al que sent una persona afectada de fibromiàlgia, posa't uns pesos als canells i als turmells, d'aquests que venen a les botigues d'esports, amb cinc quilos per extremitat n'hi ha prou. Ara prova de pentinar-te... Afegeix a més que fins i tot et fan mal els cabells, que et molesta el pes dels cabells. Entendràs per què una persona afectada de fibromiàlgia ha de descansar a mig pentinar-se, o entendràs per què hi ha dies que ni tan sols es pentina.
¿Ja has acabat de pentinar-te? Doncs vinga, ara maquilla't per intentar recuperar l'esperit, per intentar enganyar el dolor amb la il·lusió. ¿Ja t'has maquillat? Doncs ara prova de rentar-te les dents... No oblidis que tens cinc quilos extres a cada braç. ¿Cansat? Vinga, home, esforça't una mica més. Et falta voluntat. Ara intenta imaginar-t'ho cada dia de la teva vida, durant la resta de la teva vida. Intenta també imaginar-te que has d'aguantar comentaris d'aquest tipus.
Avui toca anar a inspecció mèdica. Ja has deixat els nens al col·legi. No són ni les deu del matí i ja estàs esgotat. Passi, senyora, a veure, camini una mica, no està gaire cansada, ¿veritat?, traient aquest pes, vostè pot treballar perfectament, a veure, no és encofradora, segur que pot sostenir un bolígraf. Bé, doncs busqui una feina de mitja jornada. S'està engreixant. Camini una mica cada dia. ¿Que no pot? Esforci's. Camini cada dia una mica més. Vinga va, en dues setmanes torni a inspecció.
Vinga, remunti aquest menyspreu. Seguim amb el dia a dia, arribes a casa i et sents malament. Els nens es queden a menjar al col·legi. No et veus capaç de preparar-los el dinar. Et sents culpable. No treballes, no fas res en tot el dia i ni tan sols ets capaç de tenir la casa en ordre, ni tan sols pots comprometre't a fer el menjar cada dia. T'angoixes. Han passat un parell d'hores d'angoixa, amb la mirada perduda. Et prens el teu tercer ibuprofèn. D'aquí poc has de tornar a buscar els nens al col·legi.
Et tornes a maquillar, a maquillar aquest dolor sord. Maquilles la tristesa, la pena i la ràbia. Dibuixes un somriure. T'agradaria jugar amb els teus fills. Córrer amb ells. Agafar-los als braços. Se t'escapa una llàgrima, te l'eixugues i tornes a l'escenari. Et prens la tercera coca-cola, el sucre i la cafeïna et donen l'energia que tant necessites. Mentre esperes a la porta del col·legi et compares amb altres mares. Estan estupendes. Et veus gran. Et veus demacrada. Et tornes a compondre. Tant de dolor no es pot suportar.
Et prens una pastilla per dormir i et fiques al llit rendida
Per fi arriba la nit i agafes el llit amb moltes ganes. Abans d'anar a dormir et punxes un tractament experimental, ja te'l podria pagar la Seguretat Social, però és clar, 600 euros són molts euros, creus que estàs llençant els diners. Dubtes. Et prens una pastilla per dormir i et fiques al llit rendida.
De sobte et despertes a les tres del matí, com cada nit, la manta et pesa, el cos et fa mal i l'ànima et plora. ¿Tindrà fi aquesta tortura? ¿Algú descobrirà algun remei per a tant de dolor? ¿Algú deu estar estudiant la malaltia? ¿Em moriré patint? ¿Demà seguiré patint en silenci?
Notícies relacionadesEt sents sola, matxucada i cansada. T'aixeques, mires els teus fills i decideixes seguir esforçant-te un dia més. Estimada persona afectada per fibromiàlgia, tens els meu respecte. Me'n ric dels superatletes i dels seus reptes. El teu sí que és un superrepte.
Estimada persona afectada de fibromiàlgia, per a mi no ets invisible. Entenc perfectament el teu dolor i la teva tristesa. Aixeca't i passeja amb el cap ben alt. Poques persones serien capaces de fer el que tu fas. Ets un exemple d'esperit de lluita. Ets un exemple a seguir. Ets una superatleta. No ho oblidis mai. Viu sense vergonya ni culpa i no facis cas de qui et jutja a la lleugera. Estimada persona amb fibromiàlgia, tens els meu respecte i el meu amor.
