'Meet me in the city'

Des que el 16 de gener va començar a Pittsburgh la gira 'The river tour', Bruce Springsteen i la E Street Band han mantingut un 'setlist' amb poques variacions al llarg dels 37 concerts fets en pavellons americans fins al 25 del mes passat. Atenció, amb poques variacions al repertori si el comparem amb les seves gires anteriors, però amb moltes més que als d'artistes consagrats que ofereixen gairebé sempre el mateix xou a tot arreu.

Fins ara, cada nit de 'The river tour' s'ha iniciat amb 'Meet me in the city' (excepte el dia en què, per homenatjar Prince, va obrir amb 'Purple rain'), un dels descarts del disc que ara ha vist la llum com a 'single' promocional de la caixa commemorativa de 'The river' publicada al gener. I és de suposar que això no canviarà al Camp Nou.

Però, a partir d'aquí, res està escrit. 'The river' serà la base del concert, però així com a la gira americana Bruce ha interpretat en rigorós ordre els 20 temes recollits al disc original, és gairebé segur que això no passarà als grans estadis europeus.

RISC DE DISPERSIÓ

'The river' és un disc que ha envellit bé, però que encadena alguns temes lents, cosa que en espais oberts i amb un públic més heterogeni que el que l'ha disfrutat als pavellons podria provocar una certa dispersió per com resulten de compactes i encertats els directes de Bruce. Entenc, doncs, que hi haurà alguns salts en el recorregut del disc, i que alguns temes com 'Wreck on the highway' o 'Fade away' potser no es tocaran totes les nits. París és l'única ciutat europea que l'acull en un pavelló, i potser allà sí que repetirà la litúrgia americana. Insisteixo, ja ho veurem.

Sigui com sigui, toqui les cançons que toqui de 'The river', les paladejarem amb gust, ja que hi ha un treball formidable per donar-los la brillantor que atresoren. Després de 'Meet me in the city', Bruce presenta el concert i el que va representar per a ell 'The river' per atacar 'The ties that bind', que segur que tampoc faltarà a la cita barcelonina, i mostrarà tota la complicitat al micròfon central amb Steve Van Zandt i Patti Scialfa, especialment en les notes més agudes.

Tant Van Zandt, coproductor del disc, com la dona del 'Boss' brillen a gran altura en aquesta gira. La introducció d''I wanna marry you', entre Bruce (maraques en mà) i Little Steven (fent uns ressons a l'estil Sam Cooke), és un dels moments màgics d'aquest renovat 'The river' en directe, que, com explica Bruce, va ser un despertar a la vida, amb llàgrimes, amb rialles, amb històries d'amor i amb festa. Tot això ho tindrem al Camp Nou.

INTENSITAT EMOCIONAL I FESTA 

Amb 'Fade away' i 'Stolen car', intensitat emocional altíssima, vorejant el misticisme, amb un Springsteen que, als seus 66 anys, canta i troba millor que mai els matisos d'aquestes balades. 'Drive all night' ja va fer llegenda en les últimes gires de Bruce, de manera que se l'espera més sovint en aquesta gira europea i potser serà de les que no faltaran a cap cita. Tindrem festa amb 'Sherry darling, 'Cadillach ranch' o 'You can look'; passejada de costat a costat de l'escenari amb 'Out in the street' i bogeria general amb 'Ramrod'. Amb 'Hungry heart' tindrem el moment de comunió que en les últimes gires proporcionava 'Waiting on a sunny day', i tornarem a retrobar-nos amb 'The River', una cançó que justament Bruce no ha prodigat gaire en els últims anys.

Tot això ho tindrem a Barcelona. Però també tindrem molt més.

PROMESA COMPLERTA

Notícies relacionades

El Camp Nou es prepara per rebre Springsteen

¿Què saps de 'The River' de Bruce Springsteen?

A la gira americana, una vegada repassat el disc que dóna nom a la gira, 'Badlands', 'No surrender' o 'The promised land' eren els temes triats per revolucionar el concert juntament amb algunes cançons de 'The rising' o 'Because the night', acompanyades de perles com 'Candy's room', 'She’s the one' o 'Brilliant disguise' a la part menys previsible dels xous, per encarar una recta final d'alt voltatge.

Després d'aquesta promesa mítica i romàntica que és 'Thunder road'; 'Glory days', 'American land' o 'Wrecking ball' obrien pas a un quintet que s'ha repetit gairebé sempre: 'Born to run', 'Dancing in the dark' (amb ball inclòs), 'Rosalita', 'Tenth Avenue' i una versió interminable i festiva de 'Shout' per tancar a un nivell ben alt cada una de les nits de 'The river tour'. Nits d'emoció, energia i compromís. El mateix compromís que Bruce no ha deixat de tenir amb la seva música ni amb el seu públic. Ni amb els absents de la seva E Street Band. Des que Danny Federici i el 'Big Man' Clarence Clemons ens van deixar, cada vegada que Bruce ha sortit a la carretera amb la banda ho ha fet amb discos en què d'alguna manera ells són presents. El cercle, doncs, segueix intacte. La promesa que tots els que el seguim compartim, també. Ja són aquí. Amb vostès, ¡Bruce Springsteen i la llegendària E Street Band!