La roda
La inquietud que ve de fora
L'última ocurrència d'un líder polític espanyol, gairebé sempre banal i sense cap transcendència, provoca cascades d'informacions i comentaris. Però el que passa fora de les nostres fronteres pràcticament s'ignora. Perquè es diu que l'àmbit internacional no interessa a la gent. Fins que ens exploti a la cara.
Hi ha indicis cada vegada més clars que això pot passar en diversos països llatinoamericans. En tots és molt important la presència de les grans empreses espanyoles. Diverses d'elles, bancs inclosos, fan allà fins al 40% de la seva facturació i obtenen bona part dels seus beneficis. Tot suggereix que el Brasil camina cap a una implosió. Pateix una crisi econòmica sense precedents en dècades, la seva estructura política i institucional està trencada i analistes creïbles diuen que els poderosos i la població conservadora enyoren cada vegada amb més força les dictadures militars del passat. A Veneçuela la situació està fora de control. El Govern chavista sembla condemnat però els seus seguidors, que són molts, no estan disposats a rendir-se. L'oposició va per totes, però no té un pla clar per imposar-se. L'escenari d'un enfrontament sense quarter entre els dos pols de força és cada vegada més plausible. I ningú sap què faria l'exèrcit si això es verifiqués.
La batalla entre Mauricio Macri i Cristina Kirchner s'intensifica a l'Argentina. Amb els tribunals pel mig i amb la militància peronista i sindical al carrer, com gairebé sempre ha passat en aquest país en els moments previs a un esclat de la situació. Macri té el suport dels EUA, però necessita un èxit econòmic per refermar-se. I aquest sembla cada vegada més esquiu. La situació europea és també inquietant. Pot ser que quan els polítics espanyols comencin a parlar seriosament d'aquests assumptes sigui una mica tard.
