La grandesa de la democràcia consisteix, entre altres motius, que garanteix que la llibertat d'expressió s'exerceixi encara que el que es manifesta no sigui coincident amb els valors constitucionals previstos a la mateixa Constitució, i sempre que aquesta defensa es faci per les vies i els procediments democràtics.
En una de les seves primeres sentències, el Tribunal Constitucional ja va afirmar que “la llibertat d'expressió constitueix un dels fonaments essencials d'una societat democràtica […] comprèn no només les informacions considerades inofensives o indiferents, o que s'acullin favorablement, sinó aquelles que puguin inquietar l'Estat o una part de la població, ja que així resulta del pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura sense els quals no existeix una societat democràtica”. Impressiona, ¿oi? Doncs és de l'any 1982.
Notícies relacionadesUna estelada és un símbol independentista. No és la bandera oficial de cap Estat, ni d'un territori, ni d'una nació. Una estelada representa un anhel, una reivindicació, una aspiració. S'hi pot estar d'acord o no. Es pot compartir o no. Fins i tot pot “inquietar” algú. Però aquesta bandera no és més que una actitud, una declaració d'intencions que, expressada i articulada per les vies i els procediments democràtics, encaixa perfectament en el nostre Estat constitucional. Per això la prohibició d'un símbol sempre és pitjor que l'expressió d'aquesta declaració d'intencions. Amb la seva decisió de prohibir l'exhibició d'estelades en un estadi de futbol, el Govern d'Espanya està violentant i limitant l'exercici d'un dret fonamental. És la interpretació partidista, esbiaixada i demagògica d'un dret. En termes democràtics, és una involució molt perillosa. I més quan prové d'un poder públic com el Govern de l'Estat, perquè la seva decisió excloent es converteix en el verdader acte de provocació. I això sí que “inquieta” la gran majoria de demòcrates d'aquest país.
Que 34 anys després que aquell incipient Tribunal Constitucional sorgit de la transició dictés aquesta sentència encara l'haguem de reivindicar i treure-li la pols per recordar-li al Govern d'Espanya aquests mínims fonaments constitucionals, demostra que encara queda molt per fer en aquest país. A menys, és clar, que s'estigui buscant deliberadament aquesta confrontació i amb això es doni per inaugurada la campanya electoral a cop de bandera. Si la primera hipòtesi és d'una incompetència majúscula, la segona és una enorme irresponsabilitat.
