La roda
El cap de la patronal, Juan Rosell, sosté que el «treball fix i segur» és un concepte del segle XIX. Immediatament els enemics del progrés se li han tirat a sobre amb el seu típic sectarisme i el seu inquietant populisme. La humanitat avança així, a cops; si no saps apartar-te, aprèn. No només té raó sinó que ha pecat de prudent. El que és políticament correcte no sobreviurà a aquesta crisi. És temps d'assumir que només els forts i els que parlin clar tiraran endavant. Com Miguel Ángel Fernández Ordóñez, l'exgovernador del Banc d'Espanya que va defensar sense complexos l'abaratiment de l'acomiadament dels altres. Hi ha més coses del segle XIX, fins i tot moltes del segle XX, que han quedat obsoletes, a més del compact disc.
La sanitat universal es perfila com un altre concepte inútil heretat de la centúria passada que ens ha portat desgràcies com ara que la gent visqui massa i això faci disparar la factura de les pensions. Convé treballar més i cobrar i viure menys. La sanitat per a qui se la pugui pagar, per a la resta, el Senyor proveirà.
Notícies relacionadesL'educació universal i gratuïta sembla una altra baluerna que ens lliga a èpoques pretèrites. Admetem-ho sense falsa modèstia. No tothom pot o ha d'estudiar. La gent de bona família i els fills llestos dels desafavorits sens dubte han d'estudiar perquè tota societat civilitzada necessita comptables i enginyers. A partir d'aquí, que la resta aprengui no porta més que revoltes i desordres en general. La ignorància és la millor garantia de l'ordre social.
Al segle XIX els metges van començar a rentar-se les mans abans d'operar els pacients i es va reduir espectacularment la mortalitat. Un malbaratament en aigua i desinfectant que ràpidament podrem tallar en sec tan aviat abandonem aquesta idea retrògrada, gens pròpia d'aquest segle XXI on la modernitat és avançar com els crancs.
