Genial nit de 'selfies'
Un objectiu immaculat com el d'acostar els museus a la ciutadania només pot ser aplaudit. Tot i que tampoc fa falta que ens deixem emportar per cap triomfalisme enganyós. El secret de la sopa d'all és el pa, l'aprofitament del pa; la clau de l'èxit de la Nit dels Museus no són els museus, sinó les cues, la satisfacció de sentir-se actor d'un fenomen multitudinari, gratuït i cultural.
Els catalans, i els barcelonins en particular, som gent molt de fer el que ens diuen sempre que sigui per una bona causa, llançar-se a la piscina, participar en una pedalada solidària o llançar-se al carrer per omplir amb nocturnitat i alegria les sales on l'art descansa plàcidament la resta de les nits de l'any i tots els seus dies. És l'atracció irresistible per formar part de la multitud disfrutant de la ciutat en una convocatòria de projecció internacional.
Els museus es viuen igual de nit que de dia, excepte potser el Botànic o el del castell de Montjuïc, però és clar que la política de portes obertes i l'atractiu de les ofertes complementàries preparades per al cas, siguin poètiques, musicals o gastronòmiques, constitueixen tot un al·licient que assegura l'èxit. Encara que la magnitud d'aquest èxit no s'hauria de valorar l'endemà, sinó en el moment del balanç anual de venda d'entrades dels museus. Els de Barcelona ronden els sis milions de visitants, però, segons asseguren els experts, la majoria d'ells no es corresponen amb el públic local, que és el gran absent dels museus. Els turistes, aquells incòmodes agitadors de la pau urbana, i el pelegrinatge patriòtic al Born Centre de Cultura i Memòria s'han erigit en els verdaders salvadors de l'estabilitat de les nostres estadístiques museístiques.
És difícil valorar l'efecte pràctic de la Llarga Nit dels Museus, celebrada per primera vegada a Berlín el 1992, i potser no en té, o ni tan sols cal que en tingui. El Macba acostuma a ser el que rep més visitants en ocasió d'aquest esdeveniment popular i nocturn, no obstant, les seves xifres de taquilla no van millorar l'últim any en relació amb el 2014. El Museu Dalí de Figueres també va empitjorant lleugerament les seves estadístiques, malgrat programar visites nocturnes d'estiu, encara que en aquest cas siguin de pagament. La Nit dels Museus no sembla determinant, però ja s'ha convertit en una festa ciutadana de guardar, com van haver de ser en el seu moment les Nits Blanques de Sant Petersburg.
Les cues sense presses
Aquesta serà la nit de les cues sense presses i dels selfies artístics. Serà genial, segons la terminologia dominant, importada de la traducció del great omnipresent en el diàleg de les sèries americanes. Ara el més rellevant és ser en un lloc per compartir-ho amb els amics digitals. Aquesta nit toca ser en algun dels més de 90 museus que s'han apuntat a la Nit, malgrat que en algun cas, com és el de la Fundació Vila Casas, caldrà anar amb compte per no molestar els clochard que dormen al recinte.
