La roda
Serfs de la gleva
Aquests senyors de la CEOE són uns visionaris, però la resta dels contribuents no sabem apreciar l'abast del seu discerniment. Ja al seu dia, Gerardo Díaz Ferran, el que va arruïnar Viatges Marsans, va augurar que només es podria sortir de la crisi «treballant més i guanyant menys», una profecia que s'ha complert tal qual, almenys pel que fa a la penitència. I ara se li han tirat a sobre a Juan Rosell, el seu hereu a la patronal, només perquè ha vaticinat que la feina «fixa i segura és un concepte del segle XIX». Dos profetes incompresos des de l'altura de la seva clarividència.
Per si no us n'havíeu assabentat, plebs assalariada, això de la seguretat laboral és una antigalla, una obsolescència de l'evolució, com els queixals del seny. ¿Potser voleu tornar a la cadena de muntatge de Charles Chaplin a Tiempos modernos? Ui, no, !¡i ara! El profeta Rosell ha sigut fins i tot prudent en la valoració de la relíquia, perquè la feina fixa és un anacronisme encara més remot. Potser del segle XVII, quan els esclaus negres es deixaven les mans (i la vida) tallant canya de sucre a les plantacions. O de més enrere, de l'edat mitjana, quan els serfs de la gleva cultivaven les terres del seu senyor i, si el cavaller venia el predi, els pagesos anaven inclosos en el lot. Allò sí que era un lloc de treball per a tota la vida (i la mort); Nikolái Gógol ho va explicar a Les ànimes mortes.
L'exercici de la ironia requereix distanciament i per això no l'encerto. No em surt perquè l'argument entre mans cou, sobretot quan ja se li ha posat xifra al que es va constatant en el dia a dia: la disminució de la classe mitjana en 3,5 milions de persones. Però a Rosell ningú li treu la categoria d'endeví; el que va voler dir és que estem tornant al segle XIX, quan Marx i Engels, quan el proletariat no era res més que múscul per a la mòlta.
