Podar la fe

Passo per un dels pitjors moments per a qualsevol acumulador: el del col·lapse i el consegüent intent de posar ordre. Anava a escriure «tinc massa llibres a casa» però siguem sincers: els col·leccionistes no estàvem a classe el dia que explicaven aquests adverbis que també són adjectius, com massa; no entenem què significa «llegeixo massa». Ni tampoc com es poden tenir massa llibres. Per això acabem com acabem: doble filera a les prestatgeries, llibres de través a sobre d’altres, llibres per terra, llibres en capses, llibres darrere del sofà i a sobre dels armaris, llibres a casa dels pares, llibres a la feina, llibres i més llibres... té raó, és clar, qui ens diu que no hi ha temps per llegir-los tots, qui desapareix discretament quan en busquem un que segur que ha d’estar per aquí i no el trobem, qui es riu de la nostra maleta sobrecarregada, qui sospira quan repetim que Jorge Luis Borges deia que la biblioteca ha existit des de sempre. Tenen raó, però no importa.

    Perquè els llibres que mantenim a prop ens expliquen tant o més que les paraules que a vegades utilitzem per presentar-nos: una biblioteca és la crònica dilatada de com l’atzar ens ha cuidat. Cada llibre és un planeta, i en certa forma els que tenim a casa reprodueixen junts, en miniatura, tot l’univers al despatx, al passadís. De tant en tant hem de fer una mica de lloc, perquè l’espai a la Terra no és infinit i perquè la vida necessita ser podada, per retirar cada cert temps el que no necessitem, però trobem un lloc per a nous volums, per al arribarà. Víctor Hugo diu al poema À qui la faute? que una biblioteca, a més a més d’un tresor, és un acte de fe. Un acte de fe en la paraula i, tant com això, en la memòria i en l’educació: creiem que les coses poden ser millors, i sabem que això no succeirà si no tenim en compte el que ja s’ha pensant i escrit, la saviesa i l’experiència acumulades. Tenir a casa una biblioteca, no importa la mida que faci, creure que val la pena conservar i fer circular els bells artefactes que anomenem llibres, és un acte de fe en la humanitat. I la fe, ai, acostuma a comportar alguna (petita) renúncia.