EDITORIAL
La gestió del cas de l'enterovirus
És difícil precisar amb exactitud el moment en què, davant el risc cert d'un problema sanitari que pot estendre's entre la població, les autoritats han de donar la veu d'alerta. Si es fa en un estadi molt inicial, quan hi ha poques dades per avaluar la gravetat i la possible evolució del focus detectat, es pot generar una alarma innecessària en la ciutadania. Però tampoc es pot aplicar la llei del silenci amb l'argument que l'opacitat permet afrontar millor aquest tipus de situacions. En societats obertes, com afortunadament són la major part de les del món d'avui, la política de transparència ha d'imperar sempre, i les restriccions han de ser les mínimes.
El recent brot d'enterovirus amb problemes neurològics detectat a Catalunya, que ha afectat uns 60 nens, ha permès comprovar una vegada més la dificultat de l'Administració -la Generalitat en aquest cas- per gestionar i modular els missatges que ha de transmetre a la població en situacions de crisi, cosa que d'alguna forma ha entelat la resposta estrictament sanitària. El protocol intern aplicat pel Departament de Salut en aquest cas ha sigut l'adequat, com va defensar ahir al Parlament el conseller Antoni Comín i com confirmen fonts sanitàries independents: es va primar la informació als hospitals -i no als centres d'assistència primària- perquè és a ells a on es dirigeixen directament els que tenen un nen amb els símptomes greus d'un enterovirus. Així es va fer el 6 de maig. Però diversos dies després, quan ja eren molts els professionals de la sanitat pública i els ciutadans que tenien coneixement del brot, Salut va despatxar informativament l'assumpte amb un comunicat de tots just una desena de línies. Un laconisme que va donar peu a especulacions sobre la gravetat de la situació i que va generar en la població una inquietud innecessària, només esmorteïda quan, 48 hores després, l'ampliació de la informació oficial va limitar el problema als seus justos paràmetres.
El més important d'aquest episodi és que els nens afectats s'estan recuperant, però Salut ha d'aprendre del que ha passat: la informació precisa i oportuna mai està de més, i els mitjans de comunicació són imprescindibles perquè una població adulta tingui dades i elements de judici.
