Tot comença per l'educació
Fa falta un sistema menys pensat per als llocs de treball d'avui i més capaç de mirar als del futur
Tot comença per leducació_MEDIA_2 /
Són molts els desafiaments d'una societat que haurà de ser de manera creixent més dinàmica, competitiva, responsable i justa. El més gran de tots és aconseguir una universitat que ofereixi a tots l'oportunitat de construir el seu projecte de vida. Fem memòria. Si veiem l'estat del país i de les universitats dues dècades enrere, és evident que la nostra situació és considerablement millor a la de llavors. La nostra renda per càpita ha augmentat el 27% en termes reals. Hem acollit més de cinc milions d'immigrants, que han contribuït al nostre desenvolupament i diversitat. El nombre d'ocupats ha augmentat el 45%, és a dir, avui tenen feina 5,6 milions de persones més. Això equival a més d'un quart de l'ocupació de tota l'Eurozona durant el mateix període. Un gran avanç ha sigut la incorporació creixent de la dona al mercat de treball. La seva participació en el mercat laboral ha augmentat en més de 25 punts.
En els últims 20 anys el nostre sistema universitari ha despuntat. No és casualitat que Espanya sigui el destí favorit dels estudiants d'Erasmus, amb més de 40.000 alumnes per any. Tampoc ho és que 52 espanyols siguin dels investigadors més citats del món. Ni que Espanya sigui la desena nació en producció científica, i la vuitena en publicacions segons les revistes Science i Nature. No només és quantitat. També ha augmentat la qualitat, com es veu en el nombre més gran de publicacions fetes per autors espanyols. Però queda molt per fer. La pregunta ara és: ¿com construir sobre aquestes bases sòlides un país capaç d'aprofitar les oportunitats de la globalització i la digitalització? ¿Com reduir l'atur? ¿Com aconseguir que tots els que vulguin treballar puguin preparar-se per fer-ho? La resposta està a confiar i invertir en els espanyols, en la seva educació i en la seva formació contínua.
Als països que estan realitzant amb èxit el trànsit a una economia i a una societat basades en el coneixement, el sistema universitari és una prioritat de primer ordre. Els estudiants, professors i investigadors necessiten comptar amb informació i mesures homogènies de qualitat que facilitin la comparació d'universitats i àmbits de coneixement. D'aquí ve l'interès que generen els rànquings o les classificacions d'universitats. Els rànquings ben fets aporten transparència. Ajuden els estudiants i les seves famílies a prendre decisions importants, a identificar bones pràctiques i a orientar línies d'actuació de cara al futur. Són un estímul per fer les coses millor. Elrànquing que elabora la Fundació CyD es construeix per àmbits de coneixement i altres variables de rellevància institucional. La seva última edició mostra que tant la nostra educació universitària com la nostra investigació són millors del que suggereixen altres classificacions que utilitzen indicadors sintètics i que, per tant, no recullen la diversitat de la universitat espanyola.
La prosperitat i el benestar del nostre país depèn avui, més que mai, de la qualitat del nostre sistema educatiu. La base de l'èxit és un sistema educatiu que prepari els nostres joves per afrontar el seu futur. Un sistema menys enfocat a entrenar per als treballs i oficis d'avui, i capaç d'educar per als del futur; un sistema amb menys classes presencials, i més focus en la investigació i en projectes amb aplicació pràctica; un sistema que doni més opcions als alumnes, i els ofereixi més flexibilitat en la seva trajectòria acadèmica. Un sistema que compti amb certificacions realistes; que apliqui noves tecnologies per a l'aprenentatge i per incrementar la capacitat de professors i alumnes; que utilitzi un sistema d'avaluació que permeti aprendre i millorar.
Si no abordem amb decisió la transformació digital, les institucions educatives i les universitats corren el risc d'incrementar la desigualtat. Aquesta transformació comença amb l'ensenyament preuniversitari; amb millors sistemes de selecció i formació del professorat; més ajudes a les famílies amb menys recursos; més autonomia dels centres per desenvolupar els seus projectes educatius i millora de la forma-
ció professional. En educació universitària és necessària una governança renovada. Amb nous esquemes d'organització, govern i finançament, un marc més flexible que permeti més autonomia i diferenciació en la recerca de l'excel·lència i una gestió transparent que rendeixi comptes a la societat i a l'Estat.
Notícies relacionadesNECESSITEM una estratègia enfocada al desenvolupament del talent, que asseguri el desenvolupament del potencial de tots; que faciliti una formació de qualitat accessible per a tots; que atregui els millors, amb oferta en les dues llengües internacionals més importants, castellà i anglès, i que estimuli la interacció universitat-empresa. Aquesta estratègia ha de partir de la integració plena de la tecnologia digital. Les noves tecnologies són una gran oportunitat per innovar en l'educació, tant presencial com virtual, i en la investigació. En resum: igualtat d'oportunitats, diversitat, governança renovada, flexibilitat i digitalització. S'hauran d'afinar algunes d'aquestes idees, però el que ens reclama la societat és que arribem a acords, i que aconseguim amplis suports, per construir -començant per l'educació- un futur millor i més just per a tothom.
Sèneca deia el següent: «No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les». Ens hi hem d'atrevir.
