Una policia en la qual confiar

El debat públic sobre la seguretat a Catalunya s'ha convertit en un circ de diverses pistes que ofereix a l'estupefacte públic des de malabars de foc fins a doma d'espècies salvatges, des de polítics funambulistes fins a prestidigitadors uniformats que enganyen l'ull de la justícia.

Breu inventari:

--Un tinent d'alcalde suggereix a l'advocada d'un guàrdia urbà que no demani presó per al manter que el va agredir.

--La cúpula del cos s'amotina contra el tinent d'alcalde i l'alcaldessa, tots dos electes, i arriba fins i tot a reprendre-la en públic.

--Uns okupes als quals l'anterior alcalde pagava el lloguer, comprant la pau amb diner públic en vigílies electorals, són desallotjats per ordre judicial.

--Les subsegüents protestes degeneren en actes de guerrilla urbana que deixen més ferits entre els mossos que entre els violents, cosa que no impedeix que partits polítics i ciutadans qüestionin l'actuació policial.

--La justícia absol els dos agents acusats de la mutilació d'Ester Quintana, però deixa entreveure en la sentència la seva convicció que els verdaders culpables queden impunes gràcies a l'encobriment corporatiu dels Mossos d’Esquadra.

Notícies relacionades

Colau demana als Mossos prudència per "evitar una escalada de violència"

Jané assegura que hi ha imatges dels violents de Gràcia i no descarta detencions

Les contradiccions de la política, la vella i la nova, emergeixen amb tota la seva cruesa. No tots els que han passat d'exhibir pancartes a empunyar el bastó de comandament han entès que entre agressors i agredits no hi ha lloc per a equidistàncies. Però els que sempre han enarborat l'ensenya de la llei i l'ordre també evidencien altes dosis de cinisme al tolerar la usurpació d'una propietat privada per estalviar-se disturbis que puguin perjudicar els seus interessos electorals. O a l'emparar l'‘omertà’ en un cos policial, renunciant a perseguir els presumptes delinqüents que hi habiten.

L'ús de la força

És un deure dels governants vetllar pel prestigi de la policia, expulsant-ne els que l'entelin. I el d'aquesta, exercir amb proporcionalitat un ús legítim de la força que no detè per dret, sinó per delegació dels governants democràticament elegits. Els catalans ens mereixem una policia en la qual confiar.