La roda
Jo vaig ser un 'nen Strong'
Jo vaig ser un nen Strong, ho dic amb orgull. Strong va ser el meu primer contacte amb la cultura, i el que una dècada després es convertiria en la meva forma de vida m'ho va donar una revista publicada per Argos que en dos anys d'existència va fer la feina bruta: educar els nens en el lliurepensament durant el tardofranquisme. Anys després vaig aprendre a valorar la fogonada que va suposar la seva publicació. A mi els tebeos em semblaven un conyàs, però Strong no era un tebeo. Strong era un còmic, el company de viatge perfecte per a un nen que es passava el dia col·leccionant tot el que estava relacionat amb el projecte Apolo i que era una mica marcià.
Strong em va situar en el món modern, i els seus personatges em transportaven a una realitat europea que se'ns negava. Spirou i Fantasio, Gaston el Gafe, Gil Sagaz o la meva verdadera icona juvenil, El Marsupilami. Vaig passar mesos enganxat al paper, fins que vaig aconseguir dibuixar d'un traç Lucky Luke.
Notícies relacionadesA diferència dels personatges de l'editorial Bruguera, Strong tenia un llenguatge propi, diferent. Tractava els nens com a adults, incloïa seccions on es parlava de l'actualitat mundial, hi apareixia gent rara i desconeguda per a mi, escriptors, poetes… A Strong llegia coses que no entenia, però que em semblaven molt interessants. Avui, quan reviso els vells quaderns, em pregunto com van aconseguir fer esclatar aquesta bomba d'imaginació en un moment tan difícil de la nostra història per només vuit pessetes.
Si llegies Strong al col·le et senties diferent. Portar l'Strong sota el braç era una declaració de principis. Eres Línia Clara. Amb el pas dels anys he anat coneixent altres nens Strong i tenim alguna cosa en comú, som una mica marcians. Acaba d'aparèixer La aventura de Strong, escrit pel seu director artístic Rai Ferrer, el seu redactor en cap Miguel Agustí i editat per Continuará. Gràcies, Strong. Vosaltres vau fer possible el monstre en què m'he convertit.
