El rebuig que recorre Europa

Els diuen partits populistes sense definir què vol dir això. Creixen a tot Europa. En cada país tenen un caire particular, uns, la majoria, a la dreta, d'altres en la direcció oposada. L'únic que els uneix és el rebuig als partits tradicionals que ocupen el poder des de fa dècades i a les seves polítiques de gestió de la crisi econòmica que han empitjorat les condicions de vida de les classes populars en tot el continent. I la seva pressió, a més del seu ascens electoral, està desestabilitzant políticament la majoria de països i també la UE.

El referèndum britànic del 23 de juny que pot portar al 'Brexit', és a dir, a un desastre, és fruit de la iniciativa de Nigel Farage, el líder del partit ultranacionalista i antieuropeu UKIP. Que encara no és capaç de guanyar eleccions, però que està condicionant el Partit Conservador fins al punt que el pot portar a la ruptura. La pressió del Front National francès està portant el govern i la presidència socialista a trair tant el seu programa que pot acabar deixant-los fora del joc electoral.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Angela Merkel cau en les enquestes perquè l'antieuropeu partit AFD li està menjant el terreny. A Àustria han estat a punt de conquistar la presidència del país amb gairebé el 50% dels vots. En tots els països escandinaus i a Holanda pugen els partits nacionalistes i anti-immigrants. A Itàlia, el moviment de Beppe Grillo espera ser el partit més votat. A Grècia governa Syriza i a Espanya Podem-IU pot obtenir un bon resultat el 26-J.

Ningú s'atreveix a predir què en resultarà d'aquest procés. Però tothom creu que seguirà. Que Europa, país per país i en conjunt, serà incapaç en molt de temps de resoldre els problemes socials que estan en l'origen de l'auge de l'anomenat populisme. En definitiva, que el més cru encara ha d'arribar.