Peccata minuta
De cara a la paret
És un autèntic luxe treballar en un ofici com el teatre, del qual no depenen la vida ni la mort de ningú. Si un polític, un metge, un militar, un jutge, un cuiner o un policia s'equivoquen en l'exercici de la seva professió, poden segar una o diverses vides. O un ull de la cara.
El senyor magistrat va sentenciar que ni el subinspector Eduardo C. ni l'escopeter -una nova paraula en la nostra vida- Llorenç B. han de ser castigats per deixar bòrnia Ester Quintana. Davant la possibilitat que paguin justos per tiradors, la cosa queda gairebé arxivada. Potser Convergència ha decidit rebatejar-se per treure's provisionalment de sobre noms i cognoms com els dels consellers Felip Puig o Jordi Jané o el director general Manel Prat, col·laboradors necessaris de les mentides i desinformacions sobre una bala de goma tan nefasta. És propi de tot gremi cobrir-se les espatlles els uns als altres, però també ho és, com feien els vells professors, castigar tota la classe si no apareix el causant de la falta. ¡Policia, de cara a la paret!
La policia acostuma a posar de cara a la paret o contra el terra els revoltosos, per immobilitzar-los o emmanillar-los. Això està passant a Gràcia, com va passar fa un parell d'anys en els desallotjaments del centre okupa Can Vies. Els quatre detinguts pels desordres de Sants no han tingut tanta sort com els mossos a qui acaba de perdonar la justícia (sic): la Generalitat demanava set anys
Notícies relacionades-que ha rebaixat a cinc- per a un manifestant que va llançar una pedra que va anar a parar al braç d'un policia, i tres -que s'han quedat en un any i mig- per als altres tres detinguts, que van denunciar per lesions i delicte contra la integritat moral els set agents que els van arrestar; un d'ells va acabar amb set punts de sutura al cap, un altre amb el nas trencat i el tercer amb contusions per tot el cos. L'advocat de tres dels acusats, Eduardo Cáliz, va definir aquella detenció com a «brutal», i un dels set agents denunciats va admetre a Anaïs Franquesa, l'altra advocada defensora, que «no podia explicar com es van lesionar» els seus defensats.
Professionalitat
Tan repugnants em resulten les pedres com les bales de goma, però -les comparacions són odioses- no crec que una lesió al braç que va necessitar set dies per curar-se pugui igualar-se amb la pèrdua d'un ull que no hi podrà veure mai més. La solució seria que no hi hagués manifestacions perquè tothom està content, però, a l'espera d'això, necessitem un exquisit control de la professionalitat de la gent armada i dels jutges. O bé anar a les manifestacions protegits amb cascos, escuts i armilles antibales, per evitar mals majors.
