ANÀLISI

¿Per què ha tornat a perdre Keiko?

Una altra vegada com va passar el 2011, Keiko Fujimori ha vist frustrades per molt poc les seves aspiracions a ser presidenta del Perú

2
Es llegeix en minuts
El Perú

El Perú / MARIANA BAZO (REUTERS)

Ha tornat a passar. La història es repeteix per a Keiko Fujimori, com fa cinc anys. Per un grapat de vots, de forma molt ajustada, en el cas que no hi hagi cap contingència en el llarg escrutini, l’hereva política de l’exdictador Alberto Fujimori hauria vist frustrat novament, en l’últim minut, el seu objectiu de recuperar el llegat del seu pare. Perú no tindrà una presidenta sota permanent sospita. El fujimorisme no torna amb el format de dinastia familiar, però ha partit el país andí en dues meitats. El partit de Fujimori condicionarà de forma decisiva qualsevol iniciativa del nou Govern, gràcies a la considerable majoria absoluta de diputats obtinguda en la primera cita del 10 d’abril  –73 d’un total de 130–, encara que només havia obtingut el 25% dels vots emesos. Davant una elecció entre dos candidats de la dreta –la diferència més notable que tenen és el cognom–, els electors han optat per un polític de llarg recorregut com Pedro Pablo Kuczynski, de 77 anys –sense carisma i que no genera entusiasme–, abans que arriscar-se a la incertesa i al retorn al fosc passat.

    

Cinc anys enrere, en l’anterior elecció presidencial, Kuczynski no va dubtar a recolzar de forma explícita Keiko Fujimori per enfrontar-se a Ollanta Humala. Els seus perfils i programes de Govern representen la dreta tradicional peruana de tota la vida. Les diferències són només qüestió de detalls. En l’aspecte econòmic, l’establishment financer no ha mostrat cap incomoditat davant el triomf d’un o de l’altra, sabedors  que el model neoliberal estaria garantit amb tots dos. Però el partit que ha acompanyat Keiko Fujimori, Força Popular, ha sigut fundat per molts dels que van ser col·laboradors directes d’Alberto Fujimori (1990-2000) en aquell període de terrorisme d’Estat, vincles amb el narcotràfic i corrupció institucional. El fantasma del narcoestat ha sobrevolat en una molt tensa campanya electoral entre detractors i partidaris de qui va ser condemnat a 25 anys de presó l’abril del 2009 per delictes de lesa humanitat i corrupció.

Repatriació milionària

De fet, tant temps després, la Fiscalia peruana espera els pròxims dies una resolució favorable a la sol·licitud de repatriació dels 15 milions de dòlars descoberts a Luxemburg a nom del també empresonat Vladimiro Montesinos, sinistre exassessor presidencial d’Alberto Fujimori. La mateixa Keiko i el seu marit estan sent investigats per un suposat delicte de rentat de diners. Els problemes amb la justícia s’acumulen per al partit fujimorista. Qui va ser el seu secretari general fins fa pocs dies, Joaquín Ramírez, va haver d’apartar-se del càrrec al conèixer-se que estava sota la lupa de l’agència federal nord-americana DEA, investigat per suposats vincles amb el narcotràfic.

Notícies relacionades

  

 La crida final de l’excandidata de l’esquerra del Front Ampli, Verónica Mendoza, amb gairebé tres milions de vots el 10 d’abril, hauria sigut decisiu perquè els seus votants es mobilitzessin –als antípodes de l’ideari de Kuczynski– per tal d’evitar «una espècie de narcodictadura». S’ha aconseguit, però només per un grapat de vots.