AL CONTRAATAC
Quim Puyal
txerra34151062 television els 40 anys de la tdp a catalunya r 160605161656
Com més temps passa, hi ha coses que més significat adquireixen. Dels 40 anys de les transmissions de Puyal en català, l'he seguit durant més de 30. No els descobriré avui Puyal, però sí que em descobriré una mica davant vostès. Va ser el meu primer heroi. En un temps en què no es televisaven partits, la ràdio era el món, i gravant i reescoltant els del Barça, m'aprenia de memòria les fites dels partits importants. El gol de Quini contra l'Standard de Lieja que ens va donar la Recopa del 82, el penal d'Urruti a Valladolid que ens va acostar la Lliga el 85... El diari Avui va treure un especial, Puyal, l'al·locució més popular, i així vaig poder posar cara a aquella veu que m'acompanyava cada cap de setmana. I llegint les seves reflexions, em vaig començar a enamorar de la professió.
En aquella època, Joaquim Maria Puyal feia un programa al circuit català de TVE, Vostè pregunta, i una tarda, amb Tortell Poltrona de convidat, hi va haver una trucada d'algú que no va articular paraula i va penjar davant la incomoditat del presentador. Era jo, que amb 11 anys i encara que em moria de ganes de saludar-lo, no vaig poder dir res. Potser va ser l'emoció, però com que era a casa malalt, també li podríem donar la culpa a les angines.
Anys més tard va arribar el Tomb per la vida de Cruyff i gràcies al meu germà Ignasi, vaig arribar a TV-3 i imitant Stóitxkov vaig començar a jugar a primera divisió gràcies a l'atreviment i la generositat de Puyal de deixar que un xaval a qui no coneixia de res protagonitzés uns minuts de televisió en directe. I d'allà, al seu equip de retransmissions en una de les èpoques més felices de la meva vida.
Un magisteri de primera
Amistats per sempre, jornades interminables de feina, rialles i una comunitat meravellosa. Allà hi havia Josep Maria Deu, Joan Gelabert, Lu Martín, Besa, Torquemada, Torres, Miguel Ruiz i tants altres…I evidentment Puyal. Amb ell, anàvem més enllà del futbol. A veure la mort a la frontera de Xipre, a veure les conseqüències de la guerra de Iugoslàvia des de Vukovar, a reflexionar sobre l'ofici… Amb Puyal hi havia consells de vida, exigència, afecte i magisteri de primera.
Després, la vida i la tonteria, a vegades, t'allunyen de coses importants però per sort amb Puyal ens veiem més sovint. I l'aroma i els sabors de llavors es tornen un altre cop reals i et retrobes amb part del teu univers sentimental, professional i personal. Tot ha anat molt ràpid, però com més temps passa, més significat adquireix tot. I, mirant enrere, hi ha més retrobaments que anheles.
Que bo que és reconèixer i així reconèixer-se. Que bo que és retrobar-se amb qui vas fer part del camí. Que bo que és comentar avui la jugada de llavors i veure que encara som a la carretera. Bravo, Puyal. T'estimo, Quim.
