Robòtica inclusiva

Dorothy Martin, una mestressa de casa de Chicago, va anunciar la fi del món el 21 de desembre del 1954 a trenc d’alba. Aquell dia jo tenia 9 anys i vivia amb les meves ties a Sant Sebastià. Cap va fer res per mitigar el terror que vaig sentir aquella llarga nit d’insomni. Pur catastrofisme que, en versió moderna, podria ser: la fi del treball ha arribat. Pel professor de Harvard Justin Reich, la destrucció d’ocupació provocada per la robòtica i les TICS serà insostenible: «No estic segur que desapareguin totes les feines, tot i que és una possibilitat. La classe mitjana s’enfonsarà».

    L’hecatombe laboral és assumida com a inevitable davant la implantació de les noves tecnologies i les seves conseqüències en el mercat laboral. Aquest és el preu a pagar pels beneficis socials que ens aportaran. Per això, Silicon Valley defensa la necessitat d’implantar una renda bàsica. ¿Han assumit que la majoria de l’ocupació desapareixerà?

    Crec que aquest és un discurs amb trampa. És veritat que les noves tecnologies han millorat les nostres vides, com passa en medicina, on la seva introducció ha anat de la mà dels professionals, no contra ells. Però, al costat de la millora de la seva eficàcia, també es donen efectes perversos com l’increment de l’estrès laboral. Sense cap mena de dubte, el fet de convertir les 24 hores del dia en temps de treball porta associats costos personals i socials.

    A més, els missatgers del catastrofisme laboral parteixen del fals principi que qualsevol tecnologia s’acabarà imposant. La veritat és que la incorporació, i els seus efectes, són habitualment lents, i no sempre es generalitzen perquè hi ha molts actors amb poder, i interessos contraposats, que interactuen en el procés. Milena Busquets escrivia que mai compra en botigues on cobren les màquines i no els dependents. I aquesta és només una mostra del criteri i del creixent poder dels consumidors.

    El cataclisme laboral parteix de la realitat de la quarta revolució industrial, però es recolza en un determinisme tecnològic interessat, que n’afavoreix uns pocs i castiga la gran majoria. 

Notícies relacionades

¿Jutges vs. fiscals?

Meravellosa calamitat

    El 2015, el Govern holandès va publicar un estudi que aposta per la «robòtica inclusiva». Es tracta de  robots que treballen al costat dels treballadors i no contra ells. Això implica estratègies de col·laboració entre dissenyadors, fabricants, treballadors, usuaris i els mateixos governs. I sobretot: sense deixar-se arrossegar per visionaris decidits a millorar les nostres vides a costa de l’ocupació.

    El final del treball defensat com un dret, i recolzat en una renda bàsica que ho possibiliti, pot ser profundament antidemocràtic. Com, per exemple, també podria resultar surrealista acceptar, en nom de la modernitat i el progrés, que les classes magistrals i el guix són obsolets davant les suposadament portentoses (i cares) pissarres digitals.