Hi ha lloc per a tothom

Aprop del port de Barcelona, una pancarta proclamava: «Turistes go home. Immigrants welcome».

Catalunya -i la seva capital, Barcelona- sempre ha sigut un poble molt solidari, i en conseqüència és lògic que hi hagi moviments de suport i iniciatives per a l'acollida d'aquells que, fugint de la guerra i de la fam, busquen refugi en aquells països on la qualitat de vida i l'actitud envers ells sigui més positiva. En aquest sentit, Catalunya és un exemple, tant de terra d'acollida com de solidaritat. El 1992 la televisió pública de Catalunya va ser pionera a Espanya a fer una marató televisiva per recaptar fons per a la divulgació científica, la conscienciació i l'educació de la societat en la cultura científica. Aquestes aportacions anònimes són un petit exemple de la solidaritat del poble català, i això ha d'enorgullir-nos.

Però costa entendre com en una mateixa pancarta es dóna la benvinguda als immigrants i, al mateix temps, es rebutja el turisme que ens visita.

És cert que en alguns barris i en alguns moments es generen molèsties al veïnat, però no és menys cert que el turisme genera activitat econòmica en diversos àmbits de la població.

Un país que es vani de ric és, en principi, el que té un sector industrial potent que genera riquesa, ocupació i propicia l'exportació de tota classe de béns, i a la vegada té un sector cultural que en alguns casos, com França, ja és la tercera font d'ingressos del país. Però en absència d'una política industrial que fomenti la creació de noves indústries i d'una llei de mecenatge que incentivi les inversions culturals -de manera que puguin ser generadores d'ocupació i, per tant, de riquesa-, cal aferrar-se a l'activitat turística, que va ser la que, per cert, va contribuir a la transformació del país als anys 70.

¿Quin altre sector econòmic pot avui generar més ocupació que el turisme? ¿Quin altre sector com la restauració de nivell pot seguir donant més prestigi al nostre país? El turisme a Barcelona representa el 12% del PIB i dóna feina a més de 150.000 persones, una xifra que representa el 10% de l'ocupació total de la ciutat. L'impacte econòmic del turisme és de més de 10.000 milions d'euros a l'any. L'aeroport i el port de Barcelona baten any rere any els rècords de viatgers i de trànsit de mercaderies. El nombre i la freqüència de pernoctacions no fan sinó augmentar any rere any. ¿Volem perdre això?

La recuperació econòmica haurà de venir de la indústria i de la cultura més que del sector serveis, però no podem oblidar que Barcelona, Catalunya i Espanya equilibren, en part, la seva balança de pagaments gràcies als milions de turistes que tant per negocis (fires, congressos, esdeveniments) com per vacances ens visiten any rere any.

És cert que s'han de buscar fórmules que reequilibrin el territori de manera que no es perjudiqui la qualitat de vida dels barris afectats per la massificació del turisme, i això no serà fàcil, però impedir que, aprofitant el gran atractiu que la marca Barcelona té, pugui seguir generant riquesa i reduint el desorbitat nivell de desocupació que pateix el país podria portar-nos a una situació que Barcelona no es pot permetre.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Barcelona és en aquests moments la quarta ciutat europea pel que fa a posicionament internacional (darrere de Londres, París i Roma), i això sense ser capital d'Estat. Val la pena, doncs, aprofitar aquesta palanca per seguir creixent i no perdre aquesta posició privilegiada que amb l'esforç de tots hem guanyat. Per sort vivim en una ciutat on hi ha lloc per a tothom.

Director general de Damm.