Sense wi-fi hi ha paradís

M'ha agafat tota la polèmica post-Cara a cara lluny, al cor de l'Àfrica. Sempre que gravem lluny, es repeteix una escena. Quan tornem a l'hotel, la recerca desesperada de wi-fi per connectar-nos amb el nostre micromón. Què ens han dit per mail, o en els grups de WhatsApp, o el que es cou a Twitter. M'encantaria prescindir d'aquest moment wi-fi però no ho puc evitar.

Aquesta setmana cada vegada que em connectava em trobava per exemple amb les ocurrències de Girauta sobre el debat. Per cert, senyor Girauta, li certifico que el cara a cara va ser una ensarronada. Li vam apagar l'aire condicionat a Rivera perquè sués, i vam aprofitar, quan la càmera no enfocava Iglesias, perquè un nen comunista el ventés.

Gràcies al wi-fi també ens hem assabentat de la nova pastanaga del procés: després de la consulta del 9-N, la llista conjunta, les plebiscitàries, la desconnexió… ara arriba la moció de confiança. Una cosa curiosa. Creus que la teva parella t'ha posat les banyes, encara que ella et diu que no. I tu en lloc de parlar amb ella immediatament, doncs no. Decideixes que li demanaràs explicacions d'aquí… ¡tres mesos! ¿No deu ser una tàctica? ¿No deu estar buscant Junts pel Sí que en aquests tres mesos la CUP també es trenqui, i recuperar uns quants dels seus 300.000 vots? Si pel camí ja han caigut el PSC, Iniciativa, Unió… ¿per què no ha de caure la CUP? Potser el procés era això: «O amb mi o contra mi».

¿No seria més coherent, si no tens les aliances necessàries per tirar endavant uns pressupostos i tan segur estàs que comptes amb el suport de la ciutadania, convocar eleccions? Es veu que això ara no toca, perquè potser l'independentisme no les guanya ni en escons ni en vots, com va passar el 20-D i probablement passarà el 26-J. Però tranquils que aquestes eleccions -encara que el cens sigui el mateix- ja no són plebiscitàries.

Viatge pel llac Kivu

Notícies relacionades

'Salvados' lidera amb el cara a cara Iglesias-Rivera

Puigdemont dóna per trencat el pacte d'estabilitat amb la CUP

Per sort, surts de l'hotel i el wi-fi i el micromón desapareixen, i et veus obligat a disfrutar del món que t'envolta. En aquest cas un viatge pel llac Kivu, per anar des de Bukavu fins a Goma. Pel camí veiem petites comunitats assentades en illes dins del llac. Comunitats amb una vida molt primitiva, famílies banyant-se a la riba del llac, canoes de fusta preparades per pescar artesanalment, fogates on es prepara el menjar. Els xavals aixequen la mà quan ens veuen passar. Deuen pensar: «¿On van aquests tan ràpid? ¿Quina pressa deuen tenir?». I segueixen a la seva bola, que per descomptat no és divertir-se amb la Play o la Nintendo, sinó seguir caçant granotes que després tornen al llac.

Són comunitats que no coneixeran el wi-fi en la seva vida però que em fa la sensació que estan disfrutant bastant més que jo, quan em penso que amb el mòbil a la mà m'assabento de tot… quan segurament no m'assabento de res.