Tots som gais
No ser homosexual no hauria de ser un impediment per a una declaració identificativa amb la condició de les víctimes
Primer, tots vam ser Charlie, després tots vam ser i encara som París, i Brussel·les. Portar els sentiments de dol i proximitat fins a la identificació amb les víctimes és un bonic acte de solidaritat. Seguint aquesta lògica emocional, hauríem de cridar 'Tots som gais' com a resposta davant la matança d’Orlando, reivindicada per l’Estat Islàmic, a càrrec d’un fanàtic homòfob. La declaració del president Obama, segons el qual "davant l’odi i la violència ens estimarem els uns als altres", és un pas en aquesta direcció, però s’absté d’arribar fins al final: "Avui, tots som gais". Les afinades antenes d’Obama li deuen haver aconsellat no anar tan lluny. Retraïment compartit amb els mitjans que abracen els valors més avançats.
Si no ser dibuixants d’un setmanari satíric, i sobretot no ser irreverents amb les religions, no va ser impediment per apuntar-se al famós 'Tots som Charlie', no compartir la condició de gai tampoc hauria d’impedir proclamar 'Tots som gais' com a forma radical de solidaritat amb les víctimes i de rebuig al fanatisme terrorista. O sigui, que puc ser Charlie, sóc Charlie, però no puc ser gai perquè no sóc gai. Si la cultura i la política han trobat fórmules per minimitzar la discriminació, encara no ha arribat l’hora de superar els prejudicis i les barreres que impedeixen esborrar una més o menys soterrada estigmatització d’aquesta diferència. La fraternitat universal és una inclinació positiva dels éssers humans, però un miracle així encara no l’ha obrat.
Per avançar, convindria participar del moviment 'gay friendly', és a dir interessar-se per la cultura gai, compartir espais i experiències des d’altres opcions. És tota la societat que ha d’augmentar els nivells de comprensió i estima amb el món gai. El canvi que va de la persecució i la condemna al “ja s’ho faran” va ser extraordinari. Ara, l’objectiu és “ja ens ho farem”.
