CARTA ALS CANDIDATS
Totes les vides mereixen la mateixa dignitat
Portin-nos a terra ferma: volem un passatge segur encara que sigui desobeint a qui faci falta
/
Senyors candidats,
Permetin-me que em dirigeixi a vostès utilitzant un símil amb una realitat que conec bé: les pasteres. Els demano que recorrin a la ficció que tan bé utilitzen per dissenyar les seves campanyes electorals i que, per un moment, s’imaginin que estan al comandament d’una pastera amb 46 milions i mig de persones. Són les vides de la gent que forma el poble, el seu poble, que, per cert, ja ha dit repetidament que vol uns governants que protegeixin la vida de les persones que travessen el mar en els confins d’Europa (en condicions com qui diu suïcides) per trobar, simplement, la pau. Se’n diu solidaritat i humanitat.
Però tornem al nostre guió: vostès governen una pastera, una vella xalupa, l’única que ens han ofert les màfies –¿els sona?– i per la qual els seus passatgers han pagat un preu de creuer de luxe quan, en realitat, només disposa d’armilles salvavides (cada vegada més gastades, sovint falsificades) per a la classe mitjana i alta, que a més ja sap nedar. Conformen el 30% del passatge i van molt ben situats: a penes es mullen ni pateixen els embats de la mar. Però en la resta de la deteriorada embarcació, el 50% d’aquests 46 milions i mig viatgen amuntegats. Es tracta de la classe treballadora i són la majoria, que ni porta armilla ni sap nedar, viatja a expenses de condicions meteorològiques canviants, exposada a l’onatge i a l’aigua gelada que els va calant els ossos. La part més dramàtica se l’emporta el 20% restant: els que viuen en precari, que no caben dins de la pastera, que viatgen agafats als costats de la barca, castigats pel mar i subjectats per la solidaritat dels altres. ¿No els fa pavor? Doncs realment, nosaltres estem entrant gairebé en pànic.
I ens espera una duríssima travessia. La previsió marítima és pèssima. Ens vigilen atentament els vaixells oficials de la Unió Europea –amb els quals vostès es mostren tan reverencials– per intentar impedir qualsevol maniobra que ens porti a l’altra riba. Però vostès tenen la responsabilitat de portar-nos a bon port, sense que cap de nosaltres mori, perquè totes les vides són importants. I no serà fàcil: necessitaran alguna cosa més que una bona i actualitzada carta de navegació per esquivar roques i perills, necessitaran molta determinació per escollir bé el rumb i evitar que els cops del mar perjudiquin els més febles, hauran de redistribuir les armilles salvavides amb sentit comú i protegir els més vulnerables. Els farà falta destresa per no perdre ningú i molt de valor per suportar l’agressiu assetjament de la policia de Frontex i, sobretot, molta honradesa per esquivar les màfies durant el temps que duri la travessia, que no serà, això segur, poc.
Senyors candidats, portin-nos a terra ferma: volem un passatge segur, encara que sigui desobeint a qui faci falta. Oblidin-se de la cobdícia, de luxes inquietants, i facin el favor de governar la nostra pastera pensant en tothom, defensant el bé comú i l’interès general. Totes les nostres vides es mereixen la mateixa dignitat.
Director de l'oenagé Proactiva Open Arms
