opinió
El 'déjà vu' català
Una de les principals promeses de Podem durant aquestes eleccions és la del referèndum d'independència de Catalunya. S'ha de reconèixer que Podem és l'únic partit d'àmbit estatal que afronta “el problema català “ de cara, buscant una solució que pogués ser acceptada per totes les parts.
També el 2006 hi havia un partit espanyol, el PSOE, que afrontava “el problema català” de cara. Zapatero aparentment es va mullar per l'Estatut. Va voler buscar una solució “federalista” a l'encaix de Catalunya i Espanya. En un míting en plena campanya electoral al Sant Jordi va dir: “Recolzaré l'Estatut que surti del Parlament de Catalunya”.
Però les seves promeses van durar molt poc. Mesos després del míting del Sant Jordi, Alfonso Guerra del PSOE va anunciar que passaria el ribot a l'Estatut. No només això. El PSOE va decidir a Granada que l'Estatut retallat pel Congrés i retallat novament pel Tribunal Constitucional ja era un bon Estatut i que aquest era el sostre del “federalisme”.
Les promeses de Podem sembla que van pel mateix camí. Pablo Iglesias ja ha advertit que el referèndum de la independència passa primer per una reforma de la Constitució que votarien tots els espanyols i que, a més, el tema del referèndum no és una línia vermella per poder acordar governs.
La sensació de 'déjà vu' és massa òbvia per no assenyalar-la. El “recolzaré” de Zapatero va ser substituït pel ribot de Guerra i després per les retallades del TC. La promesa de referèndum de Podem ja apareix condicionada i pot quedar fàcilment arraconada en un calaix.
Sóc dels que estarien encantats a confiar que Podem no farà el mateix que el PSOE, que Pablo Iglesias no és com Zapatero, però lamentablement crec que estem vivint un 'déjà vu'.
