Morrejar-se

Ja està bé. Ja n'hi ha prou. Estan al mateix nivell les declaracions de l'imam d'Orlando, preveient el càstig de la divinitat, i les del cardenal Cañizares, quan parla dels «atacs de l'imperi gai». No és una qüestió de drets dels homosexuals ni de la col·lectivitat LGTB, és un assumpte de principis, de creences radicals en contra de la intolerància i de l'odi que ara sembla que pot ser jutjat per un tribunal, després de tantes bajanades que no són gratuïtes sinó que carreguen de gasolina el motor de la coerció i de la rancúnia.

En l'atemptat d'Orlando, com feia el prestigiós Haaretz, podem parlar de com influirà el tiroteig en l'auge de la dreta islamòfoba, de com la pràctica de la violència és una bona notícia per a les idees conservadores, de com afectarà el debat sobre l'ús d'armes, però sobretot parlem sobre la decència, la bondat i la vida. M'ho explica, desolat, amarat de silenci, el meu amic Dan, jueu i homosexual. Parlem de la integritat moral, de les persones bones que simplement gaudeixen tant com poden de la vida i del sexe, per damunt de les barreres i dels entrebancs polítics i socials. I a mi m'està molt bé que la geperudeta i la moreneta es morregin amb entusiasme febril en un cartell. Perquè ja n'hi ha prou. No parlem només d'homosexuals assassinats, parlem de la humanitat, de l'única forma de ser lliures, que és ser-ho sense por, sense doctrines, sense imposicions ni bales ni sermons.