Rajoy, president

Enmig del marasme polític que no afluixa, un parell de coses estan despuntant amb una mica de claredat. Una, que Mariano Rajoy té moltes possibilitats de tornar a ser president del Govern. Una altra, que Pablo Iglesias es convertirà en el líder de l'oposició. Els altres partits en disputa difícilment podran frenar la dinàmica que condueix a aquest resultat. Com a màxim podran conservar els mobles si troben la manera de col·locar-se al millor possible dins d'aquest escenari.

El debat de dilluns va ser un nou fracàs, lamentable en alguns moments, dels intents de posar al dia les nostres maneres democràtiques. Però va aportar una sorpresa: que Rajoy va estar a l'altura del repte. I, entre altres coses, això posa en qüestió les interpretacions sobre la seva negativa a participar en la trobada a quatre del desembre passat. Ara s'ha de pensar que el president del Govern va declinar la invitació no per temor a ser devorat pels seus rivals, sinó simplement perquè va creure que no anar-hi convenia als seus interessos electorals. Va ser una forma de menysprear els seus opositors, de dir que ell estava en un nivell superior.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els sondejos donen per fet que el PP serà el partit més votat el pròxim 26-J. Rajoy deu pensar que el PSOE -amb Pedro Sánchez al capdavant o sense- i Ciutadans no tindran més remei que avenir-se a deixar-lo seguir a la Moncloa. Els passos intermedis d'aquest procés poden ser dramàtics en algun d'aquests partits. Però no s'entreveu cap alternativa a un Govern del PP en minoria.

Podem no aconseguirà de cap de les maneres que el PSOE pacti amb ells. I menys si el guanya en les eleccions. Més enllà de difícils vaticinis sobre la sort futura del PSOE, Pablo Iglesias està cridat a liderar una oposició consistent, amb una força que pot créixer si el carrer l'acompanya. Per tant, la tensió política, i qui sap si també la inestabilitat, estarà servida.