Xarxes socials i adolescents
Facebook, Twitter, WhatsApp, Instagram... i ara Snapchat. L'univers digital viatja a velocitat supersònica, amb una ferotge competència, i el que és innovador mana sobre el que és permanent. Així, l'aplicació de missatgeria instantània Snapchat (xat d'instantànies, traduït al català) s'ha convertit en només cinc anys en la preferida als Estats Units pel 72% de joves d'entre 12 i 24 anys. Allà hi ha el 50% dels seus usuaris mundials. A Espanya, mentrestant, ja és la xarxa social que més creix entre els adolescents. ¿Com s'explica? Per arguments rotunds: la fugacitat, el culte a la imatge, la desinhibició i la privacitat, que en el cas dels joves suposa tenir un espai propi, sense el control dels seus pares.
Aquí radica un dels avantatges que alimenten l'esperit de rebel·lia adolescent d'aquests natius digitals i que provoquen, per contra, temor en els seus progenitors. L'usuari decideix la durada dels seus continguts, entre un i 10 segons en general, en un frenètic intercanvi de vídeos, fotos i comentaris. Aquesta brevetat pot crear una falsa sensació de seguretat a l'hora de penjar, per exemple, fotos comprometedores o íntimes, que poden derivar en situacions d'assetjament. Aquesta va ser una de les primeres crítiques que va rebre l'aplicació, per la qual cosa va incorporar la possibilitat de saber qui ha vist un missatge. També va llançar una guia de Snapchat per a pares i va desaconsellar que s'enviessin imatges de nus. Una cosa més que recomanable o obligatòria, per cert, per a aquesta aplicació i per a qualsevol altra.
L'èxit de Snapchat ens recorda novament el canvi del concepte de privacitat generat per les xarxes socials. Per als natius digitals, que viuen sempre connectats, no hi ha distància entre el que és íntim i el que és públic, allò que es pot compartir. No acaben de tenir clars els límits, i això pot portar a situacions indesitjades que ni els pares coneixen. Uns adults que, a més, han compartit en molts casos la vida dels seus fills des que eren nadons, i ja han deixat la seva empremta digital. És, per això, bàsica una educació d'usos de les xarxes perquè no s'hagi d'aprendre a base de males experiències. Per als adolescents, principalment, però també per a pares que no dubten, o no poden resistir-se a la demanda, a comprar un smartphone als seus fills quan compleixen 12 anys i comencen l'ESO. O fins i tot abans.
