26-J: procés a cara o creu

Amb l'anunciada victòria a l'alça d'En Comú Podem, quedarà encara més clar, per si no ho estava prou, que els catalans s'aferren en massa a qualsevol possibilitat de millorar Espanya i la relació amb Espanya. Per feble o remota que sigui i per molt que l'independentisme la desacrediti, la possibilitat s'ha fet present, si més no sobre les paperetes. Com hipnotitzats davant d'un bri d'esperança, per prim que sigui, un nombre molt considerable i decisiu de catalans renova la seva fe en l'altra Espanya. No fugen de l'aigua tèbia per molt escaldats que estiguin. Si la renúncia de Pablo Iglesias al referèndum i la patinada del corredor ferroviari central no comporten costos electorals als d'Ada Colau en forma de transvasament de vots 'comuns' cap a ERC, serà molt difícil rebatre aquesta afirmació. Ignorar-la des de l'independentisme equival a comprar molts números a la rifa del ­fracàs.

Tot i això, uns quants partidaris d'enllestir el procés a tota màquina continuaran fent com si es tractés d'un detall sense importància. D'altres, més pausats, profetitzen que ja es desenganyaran. Els més realistes, perplexos, es pregunten fins quan durarà la dualitat, i si la victòria de Podem a Catalunya pot arribar a ser compatible amb una majoria independentista en vots a curt o a mitjà termini. La resposta és 'depèn'.

Depèn tant del 26-J com dels posteriors pactes de govern. Si la suma de Podem i PSOE arriba als 170 escons o els sobrepassa i el PSOE no gira l'esquena al canvi, s'obrirà un compàs d'espera. Amb 'sorpasso' i majoria suficient, no serà inexorable un govern d'esquerres, però sí molt més probable del que se sol pronosticar. Ja sabem que el referèndum no serà obstacle, que Podem s'apunta a la socialdemocràcia d'esquerres, que Iglesias no vol donar excuses, ni catalanes ni de cap mena, perquè el PSOE l'acusi de voler trencar Espanya o capgirar el sistema.

Tot i això, alguna mena de compromís reformista amb consulta final, per boirós que sigui, s'hauria d'incloure en un pacte de govern d'esquerres. Davant d'unes rebaixes com aquestes, la reacció esperable del sobiranisme podria consistir a intentar recuperar la unitat xutant la pilota endavant. És el que proposa la CUP, desitgen dos dels tres presidents, Puigdemont i Junqueras, i no podria frenar Artur Mas, el tercer president, si Homs queda tan afeblit a les urnes com preveuen els pèssims pronòstics.

Creu del procés: amb un govern d'esquerres a Espanya, triomfa la proposta del RUI (referèndum unilateral d'independència). Els 72 del Parlament l'aproven, com a condició per confirmar Puigdemont per uns mesos. En comptes de prohibir-lo a l'estil Rajoy, Iglesias i companyia deixen fer, tot advertint de la invalidesa i apel·lant a la proposta de canvi que presentarà el govern de Madrid. En aquestes condicions el RUI es convertiria en RUT (referèndum unilateral tolerat), o si ho prefereixen un RUD (referèndum unilateral descafeïnat), sense validesa jurídica, amb una participació insuficient o, si fos prou alta, amb l'independentisme una mica més lluny de la majoria. ¿Conseqüència? Tornarem a lluitar, tornarem a esperar, tornarem a vèncer.

Notícies relacionades

Síndrome post Sant Jordi

La munició de Pedro Sánchez

Moltes més coses podrien sortir de cara si el panorama posterior al 26-J no acaba amb el PP a l'oposició sinó al Govern, és a dir amb els socialistes prohibint el canvi. Contra la intransigència del PP, corejat pels constitucionalistes, l'independentisme revifaria. La frustració dels 'comuns' en podria portar uns quants, si no tots, a abraçar propostes que en altres circumstàncies rebutjarien, recuperar el procés constituent liderat per les esquerres o vés a saber quin tipus d'iniciativa rupturista acordada amb ERC, la CUP i a veure com s'ho agafaria CDC.

S'equivoquen, en definitiva, aquells que prediquen dels 'comuns' que estan condemnats a una reedició de la famosa fusió, en realitat absorció, entre els socialistes catalans i el PSOE. En cas de discòrdia i confrontació entre Podem a Madrid i les ano­menades confluències, no tan sols a Catalunya, els fidels a Podem tindrien les de perdre, de la mateixa manera que el PSOE ha perdut la primacia de l'esquerra catalana. Iglesias i companyia ho saben. ­Bona part dels independentistes volen fer creure que els d'Ada Colau i Xavier Domènech són neocentralistes disfressats. Fals. Pretenen coliderar la transformació social i territorial d'Espanya, però si això no és possible no repetiran la trajectòria del PSC. No ho faran perquè els de Colau no hi creuen. I els podemistes i ex­psuquers, perquè ja saben com han acabat els socialistes catalans. Si la Barcelona dels 'comuns' no pot tenir poder en una Espanya d'esquerres, optarà per enfrontar-se a la de dretes des del sobiranisme rebel.