CARTA ALS CANDIDATS
La gent que pateix no pot esperar més
És inajornable mullar-se sobre aspectes com l'augment del salari mínim, el sistema de la dependència o una nova llei del dret a la vivenda
Benvolguts candidats, benvolgudes candidates,
La suspensió, fa només uns dies, d’alguns articles de la llei 24/2015 d’habitatge i pobresa energètica aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya per part del Tribunal Constitucional és una pèssima notícia. Aquesta suspensió no és només una qüestió competencial, sinó que està emmarcada en un debat molt més ampli: el de la garantia dels drets socials, com el dret a l’habitatge, que s’estan veient amenaçats. A l’Estat espanyol, 720.000 famílies viuen sense cap ingrés, un de cada tres infants viu sota el llindar de la pobresa. Cinc milions de persones no poden fer front a les factures de llum, aigua i gas.
Aquests serien alguns exemples que posen en evidència que el creixement econòmic que està vivint l’Estat els últims trimestres no està repercutint sobre la vida de moltes famílies en situació de pobresa. Cal, doncs, que les polítiques socials permetin un creixement social necessari per a la sortida de la crisi. La situació actual requereix pensar en canvis estructurals de les polítiques i del sistema, però també cal abordar l’emergència des d’un punt de vista més efectiu en algunes mesures de xoc. La gent que pateix no pot esperar més.
Les entitats socials catalanes tenim les nostres propostes per al 26-J, que van encaminades a dos tipus d’accions; les mesures de xoc i les mesures estructurals. És inajornable, doncs, mullar-se i postular-se sobre aspectes tan importants com l’augment del salari mínim fins als 800€ per arribar a 1.000€, la reforma del sistema de la dependència, una nova llei del dret a l’habitatge i els subministraments bàsics, i la retirada dels recursos contra la legislació catalana o la derogació de les lleis del voluntariat i del tercer sector... per només esmentar algunes de les decisions posposades a dia d’avui i que repercutirien positivament a reduir les desigualtats socials que patim.
Totes aquestes mesures han de permetre, també, construir un nou sistema fiscal redistributiu. Els impostos són un instrument per redistribuir la riquesa, i l’actual no ho és. Des de la Taula del Tercer Sector apostem perquè sigui una realitat l’impost de la renda negatiu, perquè una fiscalitat adequada seria un dels instruments més eficaços per reduir les desigualtats existents. Però, per aconseguir-ho, caldria que els impostos fossin progressius, és a dir, que el percentatge de renda que destinen els individus més rics a pagar impostos fos superior al percentatge que hi destinen els més pobres. Un impost de la renda negatiu faria el sistema més progressiu i més redistributiu del que ho és ara, i aconseguiria reduir els actuals índexs de pobresa i de desigualtat. Així mateix, podríem reordenar i fer més eficients les prestacions i ajudes socials existents.
Notícies relacionades
Per aplicar i definir aquestes propostes que els plantejo, poden comptar amb l’ampli i cohesionat teixit d’entitats socials que engloba el Tercer Sector Social. A Catalunya, més de 3.000 entitats socials treballem en l’atenció a les persones, sense afany de lucre, per construir més benestar i una societat més inclusiva.
Per acabar, la campanya és molt important, però ho és més desenvolupar polítiques socials que millorin el benestar de tots els ciutadans i permetin construir una societat més cohesionada. Aquest és el nostre desig, i ens agradaria saber que també serà el seu compromís a partir del 26-J.
