El vot dels Alcántara

1
Es llegeix en minuts
 

  / RTVE

Una de les imatges entranyables de la setmana és la de la senyora Alcántara de la sèrie 'Cuéntame' declarant en un jutjat per frau fiscal. El personatge que encarna Ana Duato és paradigmàtic de les dones que, fins i tot sota el franquisme, es van anar alliberant de mica en mica dels primers grillons d’això que ara anomenen patriarcat. Cuéntame és un retrat dolç d’aquella Espanya que va sobreviure a la guerra sense guanyar-la ni perdre-la del tot. A la sèrie ningú és exactament franquista excepte algun capellà, i els pocs antifranquistes que hi surten són més amics de la gresca que no pas revolucionaris. La sèrie va fer furor perquè molts espanyols es van veure reflectits en aquells personatges com abans ho van fer a Catalunya amb els de Temps de silenci. Són la translació audiovisual del relat edulcorat de la Transició construïda pels franquistes blanquejats per evitar suposadament que els espanyols tornessin a matar-se entre ells.

Defraudadors

Notícies relacionades

Com va passar en el cas de Pujol, el drama ha sigut comprovar que aquella base sociològica del franquisme traslladada a la democràcia punxa quan tracta amb Hisenda. Per a molts ciutadans, el matrimoni Alcántara era la seva viva representació i ara resulta que tant Duato com el cavaller Imanol Arias –antic referent del felipisme– s’han dedicat a ocultar la major part dels seus guanys als ulls omnipresents de l’Agència Tributària. Lleig, més que lleig.

La pregunta que et ve al cap és molt senzilla: ¿i a qui votarien avui els Alcántara? Sabem que van conviure amb el franquisme sense condemnar-lo, que generacionalment van ser primer de la UCD i després de Felipe. Que alguna vegada bé podrien haver votat el PP –en el punt àlgid del ‘cas Roldán’– i que mai els va molestar ni Aznar –potser el de l’11-M– ni Zapatero, potser el del pla E. Però des que sabem que defrauden Hisenda també els veiem impedits per abraçar la nova política. Diuen que es pot ser ric i alhora votar Podem. Igual que diuen que es pot ser pobre i alhora votar el PP. Però, ¿es pot ser defraudador i votar C’s o Podem? El bipartidisme té un terra.