D''e-nomads' i 'e-multiworkers'
La prevenció de riscos es veu afectada per una realitat que dilueix els límits de la feina i l'horari
fcasals34367235 opinion ilustracion de monra160619180224
Sense cap mena de dubte, les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) estan modificant les formes de treballar. La tecnologia cada vegada és més present en els llocs de treball, tant per a l’ús estrictament laboral com per a l’ús personal. Des dels llocs de treball tradicionalment considerats manuals, com poden ser els de personal de neteja, fins als més punters com assessors tecnològics tots estan incorporant elements innovadors en les tasques quotidianes.
Aquests canvis estan portant a situacions o problemes impensables fa quatre dies en les organitzacions: prohibir el mòbil personal dins de l’empresa, obligar a una firma electrònica del contracte, que l’empresa accedeixi als xats de comunicació ràpida entre els treballadors... També en alguns casos a incentivar el treball a distància, és a dir, que es desenvolupi en part en un espai personal propi.
En aquest entorn socioeconòmic canviant estan començant a definir-se nous tipus de treballadors: teletreballadors, e-nomads, knownomads, e-multiworkers ... Tots tenen en comú que utilitzen les TIC com a mitjà de treball i que l’entorn físic ja no el proporciona totalment el responsable de l’organització per a la qual es treballa. Cosa que en la pràctica suposa que els límits entre el que és treball i el que no ho és es dilueixen. L’horari laboral es transforma i hem de parlar dels conceptes connectat i disponible.
Des del marc de la prevenció de riscos laborals ens preguntem si aquestes condicions poden acabar sent factors de risc per al treballador i quin tractament a efectes legals té. Si algú té una caiguda a casa mentre fa un petit desplaçament quan teletreballa en horari laboral i es trenca el maluc, ¿és considerat accident laboral? ¿La taula, la cadira o la quantitat de llum que necessita per treballar de manera segura i ergonòmica han de ser facilitades per l’empresa? ¿Una persona de l’empresa pot entrar en una casa i prendre mesures de llum per garantir que compleix amb els requisits ergonòmics? ¿Quins drets té el treballador? ¿I quins deures? ¿I l’empresa?
En un altre cas més extrem, si es fa una luxació en una espatlla mentre està treballant amb el portàtil de l’empresa en un aeroport quan està esperant un vol que ha d’agafar per motius personals, ¿com s’hauria de tractar des del punt de vista de la llei de prevenció de riscos laborals? En el moment actual és difícil de preveure com, des de l’empresa que contracta, es poden garantir unes condicions de treball saludables en aquests nous tipus de treballadors, ni quines responsabilitats es derivaran d’aquestes noves realitats laborals.
Fixem-nos també en un altre aspecte important que canvia en aquests nous tipus de treballadors, seguint en el marc de la prevenció de riscos laborals. Té a veure amb els possibles factors de risc psicosocials. ¿Com afecten en el treballador aquests canvis ràpids i permanents a l’espai i el temps de treball? Sembla clar que no tothom s’hi s’adapta igual. Ens trobem amb factors de risc que també s’han d’analitzar. ¿Es coneixen els límits en l’exigència cognitiva i emocional que suposen aquestes noves condicions de treball? ¿Podem regular l’impacte d’estar disponible a tota hora? ¿Les conseqüències de no haver d’anar necessàriament a la feina tenen aspectes positius? ¿Com es gestionen les urgències? ¿Com es resolen els aspectes dubtosos quan els companys o caps no estan disponibles al mateix temps? ¿La distància física en les relacions personals sempre suposa una dificultat?
Segons estudis recents, a mitjà termini ens trobem amb persones que no saben o no poden desconnectar. Persones que poden acabar patint tecnoestrès, un elevat nivell d’angoixa, de fatiga mental o d’esgotament emocional, o una combinació d’aquestes patologies. En algunes persones, poden agreujar tendències addictives. A més a més, amb freqüència, apareixen trastorns musculoesquelètics i de fatiga visual derivats de les inadequades postures i condicions lumíniques al fer servir dispositius tecnològics en qualsevol moment i lloc.
Quan apareix aquest impacte negatiu en la salut dels treballadors, ¿qui i com serà el responsable? ¿S’hauria de limitar? ¿Qui i des d’on s’ha de fer?... Com passa habitualment, la realitat social canvia més de pressa que el marc normatiu. El que sembla clar és que es requereix més investigació i respostes per poder garantir que es preserva la salut, sigui quina sigui la forma de treball que tingui una persona.
