tu i jo som tres
Un toro català a Madrid
Esperàvem a casa amb molt d'interès i excitació el viatge de Quim Masferrer a Madrid (El foraster, TV-3). Després de passar uns dies circulant pels carrers de la Villa y Corte, Masferrer va exclamar davant d'un nombrós públic que omplia el Teatro Calderón: «Madrid enganxa. Si els catalans ens madrilenyitzéssim una mica, potser aconseguiríem tot el que ens proposéssim», i va provocar un aplaudiment clamorós. ¡Ah! El viatge de Masferrer ha sigut intel·ligent. No ha caigut en la polarització matussera. No ha dramatitzat l'accent. Ha sigut una petita tournée mentalment molt fluida. Ens ha ensenyat que els catalans que viuen a Madrid estan contents. Home, després d'aquest viatge, és possible que a Masferrer Convergència no el nomeni mai senador com a premi, però té la satisfacció de no haver transformat el seu periple en un instrument malaltís. A casa ens han agradat molt dos moments. Un, quan ha visitat el bar Torre del Oro, a la plaça Mayor, i s'ha trobat penjat a la paret el cap d'un toro de nom Segador. L'amo del local li ha assegurat que era un toro català. Al costat hi penjaven fotos de Franco, Joan Carles I, Aznar, Ana Botella i Ernesto Che Guevara. ¡Ah! Quina comunitat de veïns de paret més tremenda la d'aquest toro. També hi era el Marc, un jove català que viu a Madrid des de fa sis mesos i contra tot pronòstic no li ha agafat cap malaltia, ni granellada infecciosa. Masferrer li va preguntar: «Amb tot el que ens està passant políticament, tu aquí et deus haver trobat amb molta tensió, amb molta picabaralla, ¿no?». I el Marc, sorprès, va contestar: «¿Tensió? Zero. Ni picabaralla, ni res. Tota la tensió que tu et puguis imaginar no diré que és cosa dels mitjans, però al carrer, en el dia a dia, no és real». Interessant advertència la del jove Marc, extreta de la seva pròpia experiència.
L'altre moment ressaltable de la tournée madrilenya de Masferrer va ser quan va visitar el Cercle Català, al costat de la plaça d'España precisament. Allà va conèixer la Mercè, una catalana que fa 46 anys que viu a Madrid amb tota naturalitat. Li va preguntar: «¿Tu has plorat d'enyorança?». I la Mercè va contestar: «No. Només una vegada que cantaven L'emigrant».
Tinc un vell amic, del carrer del Torrent de l'Olla, que sempre està circulant pel món. Quan ens veiem té el costum de dir-me: «Viatjo tant perquè a mi, l'enyorança i la plorera, m'agafen més aquí que fora».
