Tu i jo som tres
Unamuno era un fotògraf
Ja els suposo assabentats que Antena 3 TV ha decidit posar fi a la seva telesèrie Vis a vis. Dimecres s'acomiada. No ha sigut una mala sèrie, en absolut. Però últimament l'audiència -sense ser baixa en conjunt- anava minvant petit à petit. En aquesta segona temporada -i última- han premut l'accelerador amb escenes de molta violència. I han abordat amb més ímpetu les relacions lèsbiques entre les recluses de la presó Cruz del Sur. Ha sigut innovador que una telesèrie espanyola s'acosti amb tanta energia al lesbianisme. Al marge que segurament buscaven la provocació -no m'atreveixo a dir l'escàndol, perquè avui a la tele el que més escandalitza són els casos de corrupció política- la veritat és que la relació de Saray (Alba Flores) amb la Rizos (Berta Vázquez) ha tingut moments d'interès. L'altre dia, per exemple, Saray estava ajudant a estudiar la Rizos i amb el llibre a la mà li pregunta: «¿Qui va ser Unamuno?». I la Rizos li contesta: «¡Un fotògraf!». Home, ben mirat Don Miguel de Unamuno va ser un notable retratista de la condició humana. També de la femenina. Vegeu, per exemple, La tía Tula. I potser els guionistes de Vis a vis no saben, o obliden, que en una de les seves novel·les curtes, Dos madres, retrata l'estrany triangle d'amor i gelosia que conformen Juan, Rebeca i Berta. Dic estrany, perquè el mateix Unamuno ens adverteix al final del segon capítol: «De quien estaba Berta perdidamente enamorada era de Raquel. Raquel era su ídolo». ¡Ah! Aquesta pinzellada al·lusiva al lesbianisme, escrita a l'Espanya de 1920, tan plena de tabús, té el seu mèrit. Més mèrit que prémer l'accelerador amb les relacions lèsbiques en una presó del segle XXI.
¿'BREXIT'? ¡DONCS SENSE EUROVISIÓ!
Aquesta setmana Gonzo (El intermedio, La Sexta) ha estat conversant sobre el Brexit amb John Carlin, escriptor i periodista de pare escocès i mare espanyola. Va abominar dels que volen abandonar la UE. I va llançar una proposta interessant. Va dir: «Als que volen fugir jo els castigaria. Els diria: ¿No voleu seguir a la UE? ¡Doncs tampoc participareu a Eurovisió! ¡Ni a la Champions League! ¡Ni a l'Eurocopa!». I Carlin va afegir amb deliciosa ironia: «Això sí que són temes seriosos. S'ho pensarien molt». Estem d'acord. Avui a la vella i arnada Europa el que preocupa més és no quedar-se fora del posturisme eurovisiu, o de les cabrioles d'11 contra 11 amb una pilota i en calçotets.
