Zapatero, Hitler, De Gea i Montilla
Era segur que en la campanya electoral sortirien els noms d'uns quants sospitosos habituals usats com a armes llancívoles: Maduro, Tsipras, Bárcenas... Però a un elenc desgastat per mesos de pugna política s'hi han sumat cognoms de refresc. Per exemple, els quatre següents.
José Luis Rodríguez Zapatero. El que resulta curiós en el cas de l'expresident és que el seu nom ha sigut ventilat pels populars (cosa que no és notícia), com a referència a l'Espanya de l'atur i de la crisi a la qual tornaríem si guanya l'esquerra, i per Podem (aquesta és la novetat). Pablo Iglesias, amb evidents ganes d'enredar en casa aliena, va qualificar ZP de «millor president de la nostra democràcia». Era un torpede contra el PSOE en les seves hores més baixesi un signe de moderació del partit morat. Però crida l'atenció que Iglesias esborri de la nòmina de la casta qui presidia el Govern en l'històric 15-M del 2011.
Adolf Hitler. L'anomenada llei de Godwin diu que en la mesura que una discussió s'allarga, creix la possibilitat que un dels dos participants esmenti els nazis. Això és el que va fer divendres el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, al comparar la victòria electoral a Catalunya d'En Comú Podem amb la de Hitler el 1932. Lamentable tic de qui passa per ser un dels ministres més moderats i més viatjats del Govern de Rajoy.
El porter de la selecció
David de Gea. El candidat socialista, Pedro Sánchez, va dir que no se sentia còmode al tenir com a porter de la selecció un jugador implicat en un escàndol d'abusos sexuals. Possiblement el dirigent del PSOE va voler empatitzar amb els sectors més sensibles al rebuig de la prostitució i de la pressió a les dones en el món del cine porno. Però ni ho va expressar bé, ni després ha seguit amb l'assumpte.
José Montilla. Un altre socialista ressuscitat per a l'ocasió. Aquesta vegada és el candidat convergent, Francesc Homs, qui retreu a ERC haver convertit en president Montilla. Un argument bastant forçat per carregar contra els seus socis de Junts pel Sí per una decisió ¡de fa deu anys!
