Acabem amb la pobresa infantil

Hi ha dades importants que salten a les portades amb facilitat, dades amb les quals mesurem la nostra  aptitud com a país. És el cas, per exemple, de la taxa de desocupació. Però hi ha altres dades importants que tenen més difícil accedir a les portades, i que pràcticament mai tenim en compte quan ens avaluem com a país. A Espanya, en l’últim any, el nombre de nens i nenes que sobreviuen en situació de pobresa severa va créixer el 16,7%, i va arribar a 1.388.474 nens i nenes.

Nens com la Claudia, que viu sola amb la seva mare i que amb 11 anys no pot mantenir tres àpats complets al dia perquè a casa seva no arriben prou recursos econòmics. La seva mare sovint ha de recórrer a aliments caducats, i a l’hivern a casa seva fa un fred que glaça perquè no poden pagar la calefacció. La Claudia es queda adormida a classe al matí, i ha baixat molt en el rendiment escolar.

La pobresa infantil no és una cosa natural i inevitable. És possible reduir-la dràsticament, i tenim evidències que altres països del nostre entorn ja ho han aconseguit. És qüestió de voluntat política, d’encert en les decisions.

Acabar amb ella ha de ser una prioritat per al pròxim Govern. I la forma més eficaç d’aconseguir-ho està de sobres demostrada: augmentant la protecció social de la infància i la família. En aquesta campanya, el pressupost de les pensions s’ha posat com a exemple de la importància que el benestar de la ciutadania té en les polítiques públiques. S’ha arribat a comparar amb el d’altres països amb un PIB molt mes gran, per exemplificar la qualitat de la protecció social a Espanya.

Però si el que comparem és el que Espanya dedica a la protecció social de la infància, en sortim molt mal parats. El nostre país només inverteix l’1,3% del PIB en protecció social a la família i la infància. Lluny de la mitjana europea del 2,4%, i molt lluny de la inversió de països com Dinamarca (3,7%).

Algú més cínic podria interpretar que el que diferencia els vuit milions de nens i nenes que hi ha a Espanya dels vuit milions de pensionistes, és que els uns voten i els altres no.

La forma efectiva i més generalitzada que tenen els països europeus de lluitar contra la pobresa infantil és la prestació social per fill a càrrec. A Espanya, la prestació per fill a càrrec és de menys de 25 euros per nen al mes, i només tenen dret a cobrar-la famílies amb ingressos anuals diversos milers d’euros per sota del llindar de la pobresa. És una ajuda tan exigua que no aconsegueix treure gairebé cap nen de la pobresa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Des de Save the Children demanem als candidats que apostin decididament per la lluita contra la pobresa infantil, fent un pas endavant cap a un sistema de protecció social a la infància molt més eficaç. I hem fet els números: l’ampliació de la prestació per fill a càrrec a 100 euros al mes a totes les famílies que viuen per sota del llindar de la pobresa costaria a l’Estat 4.304 milions d’euros. Amb a penes l’equivalent al 0,41% del PIB, trauríem 614.153 nens i nenes de la pobresa severa, i uns 638.770 deixarien la pobresa relativa.

Podem acabar amb la pobresa infantil. Ho tenim a les mans. Ampliar la prestació social per fill a càrrec és una de les decisions més intel·ligents, urgents i justes que els nostres candidats poden prendre. El compromís no és solament amb la infància d’avui, si no amb un país millor a mitjà i llarg termini.