Ciutats amb sobirania tecnològica

Un dels grans reptes que el nou municipalisme té al davant és el de redefinir el sentit de les anomenades smart cities, les ciutats intel·ligents. El concepte té diverses accepcions. Però es refereix, sobretot, al paper de la tecnologia digital en les ciutats del present i del futur. El tema és central. La nostra època, en efecte, es caracteritza per la intersecció de dues tendències irrefrenables. El creixement dels processos d'urbanització i la veloç evolució de les tecnologies de la informació i el coneixement. Amb l'explosió d'internet, el món físic en què vivim s'està convertint en un ecosistema d'informació i coneixement. Ben utilitzada, aquesta tecnologia pot contribuir a resoldre necessitats bàsiques de la gent. Però també pot generar efectes indesitjables.

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat d'assistir, a Nantes, a un debat sobre la qüestió amb membres de la Comissió Europea i alcaldes de tot el continent. Allà es recordava que a les nostres urbs hi ha milions d'objectes detectats per sensors que es comuniquen entre si i produeixen informació essencial per elaborar polítiques públiques. Això fa possible que els serveis de transports, d'electricitat, de recollida d'escombraries, d'aparcament, de seguretat, d'il·luminació, de detecció de contaminació, siguin gestionats, cada vegada més, a través d'infraestructures digitals que mouen dades de manera constant.

Aquesta autèntica revolució podria permetre un salt significatiu en la millora de les polítiques públiques urbanes. No obstant, la nostra experiència, des de Barcelona, és que no sempre és així. Moltes ciutats contracten serveis de grans corporacions tecnològiques sense conservar cap mena de control sobre el que estan pagant i sobre la forma com aquestes companyies operen. Sovint, aquests contractes són opacs, poc transparents, i no impliquen la ciutadania ni tenen en compte les seves necessitats reals. Encara més, molts d'aquests gegants tecnològics acaben impedint que les petites i mitjanes empreses o els nous emprenedors puguin accedir a dades essencials per elaborar iniciatives urbanes innovadores o per crear llocs de treball.

En molts casos, aquesta externalització tecnològica s'ha presentat com una forma de tenir ciutats més smart. No obstant, la intel·ligència d'una ciutat no pot mesurar-se únicament per la seva capacitat de col·locar sensors i recol·lectar dades. La tecnologia ha de vincular-se a la millora de la qualitat de vida de les veïnes i veïns més vulnerables i a l'impuls d'una economia col·laborativa al servei del bé comú. En cas contrari, el concepte de smart city corre el risc de legitimar les comunitats cada vegada més privatitzades i tancades, solament a l'abast d'una minoria.

EL que vam plantejar a Nantes és precisament això. Que l'agenda política de les smart cities no pot ser purament tecnocràtica, ni quedar presonera en mans d'uns pocs gegants com Cisco o Microsoft o beneficiar plataformes predatòries, desregulades, com Uber o Airbnb, sense que aquestes aportin cap contrapartida. Al contrari, en una ciutat democràtica, la tecnologia hauria de servir per apoderar digitalment la ciutadania, per protegir la seva privacitat davant dels abusos del poder públic i privat, per lluitar contra la corrupció i per avançar cap a una economia més equitativa i sostenible. Això té un nom: conquistar sobirania tecnològica, digital, per al bé comú.

A Barcelona estem orgullosos del fet que més de 20.000 persones hagin participat digitalment en la discussió sobre les actuacions municipals prioritàries per als pròxims anys. O que la contractació municipal en matèria de telefonia impulsi el control públic de la big data. De la mateixa manera, volem que les pimes, les cooperatives i les start-ups tecnològiques -molt presents en una ciutat que acull importants centres de recerca- puguin ajudar l'Administració a abordar altres reptes com el combat contra la pobresa energètica i la contaminació o el desenvolupament d'un turisme o d'una mobilitat sostenible i de qualitat.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Perquè això sigui possible, necessitem articular, ara, una xarxa de ciutats per la sobirania tecnològica. Una xarxa que pressioni els Estats i Europa perquè legislin a favor de l'obertura de dades, dels drets digitals i d'un millor finançament de les iniciatives publicocomunitàries en matèria tecnològica. Europa necessita un nou New Deal, que ha de ser verd, i també digital. Només d'aquesta manera podríem tenir ciutats més intel·ligents, és a dir, més participatives, amb més lideratge públic, i més sobiranes per poder servir el bé comú.

Primer tinent d'alcalde de Barcelona.