Ni Catalunya ni cap altre país d'Europa volen el 'brexit'
El projecte europeu ha apostat sempre per la inclusió i per l'adaptació a noves realitats
Demà els ciutadans britànics estan cridats a les urnes per prendre una decisió de gran transcendència per al seu futur i per al de tot Europa: han d’escollir si volen continuar a la Unió Europea o si en volen sortir (sent aquesta última opció el que es coneix com a brexit). Davant d’aquesta disjuntiva, des de Catalunya i com a ciutadans europeus, hi ha diversos aspectes que cal tenir en consideració.
El debat sobre la relació amb la Unió Euopea fa anys que és un dels principals pols de tensió de la política britànica i resulta positiu l’ús del referèndum com a instrument democràtic per resoldre debats d’aquesta índole, com ja ho va fer el Regne Unit en el cas d’Escòcia. Com afirmava fa uns mesos la diputada laborista Jo Cox, assassinada la setmana passada mentre feia campanya a favor de la continuïtat del Regne Unit a la Unió Europea, «ignorar un problema, només l’empitjora».
A Europa tots els estats comprenen que la decisió sobre el manteniment o no a la Unió Europea correspon a la població britànica i als seus representants, encara que aquesta decisió tindrà conseqüències per a tothom, més enllà dels mateixos interessos britànics. Així, internament la sortida de la Unió pot conduir el Regne Unit a un període d’inestabilitat econòmica i institucional. No s’ha aplicat mai l’article 50 del Tractat de Lisboa, el que regula el procediment de sortida de la Unió Europea, i per tant el fons i la durada de la negociació són incerts. També ho és la gestió dels resultats dispars entre els diferents territoris que formen part del Regne Unit. La sortida tampoc disminuiria el volum de les disputes polítiques internes ni evitaria les contribucions econòmiques a la Unió Europea ni el fet d’haver d’adoptar una gran part de la seva normativa, si volguessin continuar mantenint amb ells relacions comercials, com ja fan altres països.
Notícies relacionadesExternament, el brexit tampoc seria bo per a la resta de la Unió Europea, que es veuria debilitada a l’escenari econòmic mundial i fragilitzada pel que fa al seu prestigi i influència globals. Cal recordar que les relacions britàniques amb la Commonwealth i el fet de disposar de seient permanent al Consell de Seguretat de l’ONU són grans actius per al conjunt de la Unió. Igualment, el precedent d’un hipotètic brexit podria fomentar que altres estats membres de la Unió Europea s’allunyessin de la voluntat de construcció europea que ha sigut fins ara majoritària. No obstant, no és el «discurs de la por» el que ha de guanyar el referèndum britànic. Els avantatges de la continuïtat a la Unió Europea són molts i importants, tot i admetre que la Unió ha d’afrontar profundes reformes que en millorin el funcionament.
Ni Catalunya ni cap altre país d’Europa volen el brexit. Així, l’actitud dels socis europeus ens convenç encara més de l’essència radicalment flexible i pragmàtica del projecte europeu, que aposta sempre per la inclusió i per l’adaptació a noves realitats. Ho hem vist en el passat, ho veiem ara en el cas britànic i ho veurem en el futur davant les noves circumstàncies que es vagin plantejant en cada moment.
