Un futur de robots i persones

Quan l'any 1818 Mary Shelley va escriure Frankenstein, una genial al·legoria sobre la por al que és desconegut i sobre els límits del poder humà, la primera revolució industrial ho estava canviant tot. Una transformació que va ser percebuda per alguns dels seus contemporanis com un enemic que havia de destruir la feina i que fins i tot desafiava el poder creador de Déu. Sense anar més lluny, podem consultar als manuals d'història el que van suposar en el seu moment fenòmens com el ludisme: un moviment encapçalat per artesans anglesos que al segle XIX van protestar contra les noves màquines que destruïen els seus llocs de treball. Els telers industrials o la màquina de filar industrial amenaçaven de reemplaçar-los per treballadors menys qualificats i que cobraven salaris més baixos.

DESPrÉs de les successives revolucions industrials històriques del carbó, del petroli i de la informàtica, el Fòrum Econòmic de Davos ens adverteix ara de l'arribada de la quarta revolució industrial, la de la robòtica, i pronostica pèrdues milionàries de llocs de treball durant els pròxims anys. La principal novetat d'aquesta nova revolució tecnològica és el seu efecte en sectors d'activitat tan resguardats fins ara de les màquines com els serveis o l'atenció a les persones, fent de moltes feines elements superflus i innecessaris. L'altra cara de la moneda és que s'entreveu la creació de noves oportunitats laborals en àmbits com l'enginyeria i la mateixa robòtica, perquè es necessitarà mà d'obra per dissenyar, fabricar i integrar els robots en molts sectors d'activitat nous.

Davant la nova revolució dels robots es poden argumentar dubtes econòmics, ètics i socials que guarden similituds amb els que ja es van plantejar al segle XIX: ¿abocarà irremeiablement part de la població a la pobresa? ¿Se sobrepassaran els límits morals i ètics en medicina o biotecnologia? ¿Ajudarà la robòtica a millorar la nostra qualitat de vida o ens convertirem en mers esclaus de la tecnologia?

Tenint en compte l'evident escenari de canvi en què ja ens trobem actualment, convé qüestionar-se per exemple què suposa per als llocs de treball de menys qualificació: la formació i el desenvolupament professional cobren encara més transcendència i es fan necessaris importants canvis socials, educatius i en la distribució de les càrregues de treball perquè no quedin excloses àmplies capes de la població. En relació amb conceptes tecnològics com la intel·ligència artificial o la robòtica, se'ns han plantejat en moltes ocasions possibles futurs utòpics o distòpics. Segons la meva opinió, i parlant en nom del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà, format també per Victòria Camps, Manel del Castillo, Josep Santacreu i Salvador Alemany, hem de ser optimistes i acollir sense por el procés imparable de la robotització, apreciant més les seves oportunitats que els seus riscos. Com va dir Eduardo Galeano, la utopia sempre queda a l'horitzó però intentar arribar-hi ens serveix per caminar.

PensEm que tindrà efectes positius a partir de la generació de noves oportunitats i de l'obtenció de millores per als treballadors ja que, per exemple, les màquines ens alliberaran de les tasques més pesades per poder dedicar-nos a les tasques per les quals estem més dotats o que ens motiven. Creiem en el poder actual i futur de les habilitats humanes, però hem de ser capaços de propiciar entorns de treball menys rígids i autoritaris on flueixin l'autonomia, la capacitat d'anàlisi, la creativitat, la intel·ligència emocional o el compromís. Precisament aquest compromís i la confiança necessària per aconseguir-lo han sigut dos aspectes molt castigats durant els anys de recessió econòmica que ens han tocat viure. És responsabilitat de tots, tant dels empleats com de la direcció de les organitzacions, aconseguir restaurar unes condicions propenses a la implicació i a l'alineació dels treballadors amb els valors de les organitzacions de les quals formen part, de manera que el seu rendiment torni a anar més enllà de la noció estrictament contractual de relació laboral: aquesta serà una de les millors maneres de donar valor afegit a la persona respecte a la màquina. La importància del factor humà i saber fer-lo tangible en forma de resultats empresarials és el que propugna la nostra fundació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En definitiva, la robòtica ja no és part d'una novel·la de ciència-ficció, és un canvi que ha arribat per quedar-se i de nosaltres com a éssers humans depèn que la seva adopció sigui social i humanament viable, perquè l'eficiència no pot ser l'únic valor associat a aquesta revolució.

Presidenta de Basi i membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà.