El Vietnam es deixa estimar

Al Vietnam i la Xina els uneix la ideologia, però els distancia la desconfiança estratègica. Els dos països estan governats per partits comunistes i apliquen similars polítiques de reforma i obertura. Aquesta circumstància facilita que tant les dinàmiques de cooperació com les incerteses predominin en l'ordre bilateral. La recent visita oficial del president Obama al Vietnam (Clinton ho va fer el 2000 i Bush, el 2006) s'explica i emmarca en aquest context. El juliol de l'any passat, el president nord-americà va rebre a la Casa Blanca el secretari dels comunistes vietnamites, Ngu-yen Phu Trong, considerat equidistant amb Washington i Pequín, amb qui no rebutja la possibilitat d'un compromís en l'assumpte que més molesta la seva entesa, les controvèrsies al mar de la Xina meridional. L'antic primer ministre vietnamita Nguyen Tan Dung era més favorable a Washington però després de 10 anys en el càrrec ha perdut influència.

En aquesta visita, Obama no va perdre ocasió per denunciar l'inacceptable «expansionisme xinès» a les aigües en disputa que confronta amb les legítimes demandes vietnamites, oferint a canvi l'aixecament de l'embargament sobre les vendes d'armes que, per una altra banda, manté respecte a la Xina des del 1989. El Vietnam, abans ferri enemic, té avui en els EUA el seu soci comercial més important i el principal importador dels seus productes. El tercer en discòrdia, la Rússia de Putin, també aspira a recuperar part del terreny perdut davant el seu aliat dels temps soviètics, quan Hanoi s'acostava a Moscou per igualment equilibrar l'allargada ombra del seu veí. Aquella Rússia, amb més d'un milió de soldats apostats a la frontera amb la Xina, no va moure un dit quan les tropes de l'Exèrcit Roig van infligir severes pèrdues al Vietnam per obligar-lo a sortir de Cambodja. Són molts els que adverteixen d'una situació similar a propòsit de la implicació militar dels Estats Units en una possible crisi d'idèntiques proporcions.

La sintonia de Hanoi amb Washington en el rebuig de les pretensions marítimes xineses té conseqüències importants que van més enllà de la viabilitat d'hipotètiques aliances militars, facilitant l'expansió dels projectes comercials nord-americans a la zona. Aquesta circumstància preocupa una Xina que té en l'economia el mascaró de proa de la seva projecció regional i internacional. La seva proposta de Ruta Marítima de la Seda i la creació de plataformes financeres ad hoc com a fons específics o el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures es complementen amb la demanda d'una solució bilateral, cas per cas, amb els països involucrats, perspectiva fràgil a la vista de l'asimetria de poder entre el gegant asiàtic i els seus modestos veïns.

Mentrestant, els EUA pesquen en aigües tèrboles per consolidar la seva estratègia de 'retorn a l'Àsia'. La doble tenalla -comercial i militar- auspiciada per Washington té les seves projeccions a Manila, Seül, Tòquio o Canberra, però a Hanoi i Nova Delhi avança a un altre ritme, però sostingut. Tot indica que Pequín pensa plantar cara a aquesta estratègia. La Xina no s'acovardeix davant l''intrusisme' nord-americà a la seva perifèria tot i que ha de prendre nota de l'increment de la crispació a la zona i de la importància que els EUA concedeixen a les diferències amb els seus veïns fins al punt de transgredir les habituals exigències de respecte als valors universals o els seus principis en l'ordre comercial. Mentre la Casa Blanca critica la Xina per les seves violacions de drets humans o per pràctiques econòmiques que representen una frontera infranquejable per sumar-se a l'Acord Transpacífic (TPP), el Vietnam, amb problemes similars, exhibeix patent de cors en tots dos assumptes. No obstant, ni és clar que el TPP pugui tirar endavant ni tampoc que les capacitats militars del Pentàgon puguin obviar els progressos logístics d'un Exèrcit xinès que des de fa anys presta màxima prioritat a aquesta contingència operacional.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sigui com sigui, si la neutralitat dels EUA és cada dia menys creïble, tampoc l'activisme xinès a la zona contribueix a calmar les aigües. És possible que aconsegueixi guanyar posicions 'de facto' sobre el terreny però la falta d'avanços en propostes polítiques que puguin sumar complicitats per a un acord pacífic li traurà influència i imatge, dos additius de gran valor per evitar la creixent ascendència nord-americana a la regió.

L'imminent resolució del Tribunal d'Arbitratge de l'Haia anticipa una resolució poc favorable per a la Xina. El G-7 reunit al Japó va abundar en l'assumpte. L'aixecament de l'embargament de venda d'armes al Vietnam pot atiar la carrera d'armaments a la zona i afegir llenya al foc.