Retorn a l'Espanya en blanc i negre

Al nostre país la policia i el Ministeri de l'Interior tenen com a principal missió garantir la nostra seguretat i el respecte als nostres drets i llibertats, sempre respectant la legalitat i l'Estat de dret.

El ministre de l'Interior es pot reunir amb qui estimi oportú en l'exercici de les seves competències i òbviament, també, amb el màxim responsable de l'Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya. Això forma part de l'àmbit del normal desenvolupament de les relacions institucionals en un estat democràtic i de dret.

Per això el que és preocupant de la reunió entre el ministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau, no és la reunió en si mateixa, sinó que en sorgeixin indicacions del ministre perquè l'Oficina investigui selectivament adversaris polítics, es disposin mitjans i recursos policials per aconseguir-ho i s'elaborin estratègies politicogovernamentals per articular-ho en funció de l'oportunitat política de cada moment.

Les converses privades sempre han de tenir aquesta consideració. Però el problema és que aquesta reunió es produeix a la seu del ministeri i per tant té caràcter institucional. Per això el que s'hi esdevingui no pot tenir caràcter privat, sinó que sempre és i ha de ser públic i, per tant, està subjecte a la fiscalització i al control. I més quan el ministre Fernández Díaz ja té antecedents recents de reunions compromeses en aquest mateix despatx. Sense anar més lluny, la que també va transcendir que va tenir amb l'exvicepresident econòmic del govern Rodrigo Rato, fa a penes un any. Una reunió amb una persona del seu mateix partit polític i investigada per presumpte blanqueig de capitals. Per això tota sospita d'orientació selectiva i arbitrària dels recursos policials per combatre la corrupció atenent a prioritats i motivacions polítiques fa un mal irreparable a la credibilitat de les nostres institucions democràtiques.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La utilització política dels recursos del nostre estat de dret no només és repugnant i sinistre des d'un punt de vista democràtic, sinó que és preocupant des del punt de vista de l'estabilitat i del respecte de la dignitat de les nostres institucions. El que ha passat és propi d'un estat dictatorial i ens torna a l'Espanya del franquisme, a l'Espanya en blanc i negre contra la qual tant hem lluitat.

Qualsevol que hagi participat d'alguna manera en una operació d'aquestes característiques, fins i tot aquell que la relativitzi o la justifiqui hauria d'estar inhabilitat automàticament per poder exercir cap càrrec públic i molt menys, estar al comandament de la seguretat d'aquest país. En cas contrari, la qualitat de la nostra democràcia i la nostra confiança en ella se'n ressentirà una mica més.