Canvi a l'escola

Vivim una onada de canvi cap a una escola avançada realment apassionant, especialment perquè sembla que, aquest cop, va de debò i, el que és més important, el canvi ve de baix. Un canvi necessari per aconseguir escoles amb una organització més flexible, oberta, creativa, que treballi en xarxa i doni resposta als reptes del segle XXI. Famílies i docents demanem fer una sacsejada a l'escola, transformar-la tenint present els avenços actuals. Catalunya té una llarga tradició a nivell pedagògic que ens pot fer mirar el futur amb esperança. Davant d'aquesta situació, però, hi ha alguns aspectes que hem de tenir molt presents si de debò volem arrossegar tot el sistema.

El primer aspecte és que el canvi no pot ser elitista, ha d'arribar a tothom. No pot costar uns recursos que el facin inabastable a l'Administració i/o a les persones que no es puguin permetre pagar una escola concreta. Hem de treballar per un canvi real i eficient, amb uns recursos sostenibles. Alhora també cal tenir present que fan falta recursos que no són materials. Tant important són els acompanyaments de formació-acció, com dotar-nos d'estructures flexibles a nivell d'organització. Tenim la necessitat de flexibilitzar l'escola, els currículums, afavorir la mobilitat, possibilitar que els docents puguin mantenir-se en tot l'ensenyament obligatori, independentment de la titulació, al servei del projecte educatiu. Un altre aspecte a tenir present és que aquest canvi l'hem de fer comptant amb tots els professionals de l'educació. Si només poden fer-lo un tipus de docents no arribarem a l'objectiu que pretenem. Totes les persones que ens dediquem a la docència volem fer bé la nostra feina i la volem millorar a partir de les estratègies més adients. Això vol dir creure i confiar en els professionals de l'educació, donar-los autonomia per poder construir a cada centre el seu projecte, de manera que es puguin posar al seu abast els recursos i sobretot l'acompanyament necessari perquè aquesta transformació es faci amb rigor i profunditat.

També cal que no es confongui el projecte educatiu de les escoles amb el propòsit. El projecte serà sempre un instrument per poder arribar al propòsit i el propòsit implica molta reflexió per saber quin tipus de persona volem per al futur. Repensar i replantejar el propòsit de l'educació vol dir moltes estones de diàleg per arribar a un necessari consens a les escoles i al país. Ha arribat l'hora de traspassar les antigues fronteres. Un canvi com aquest només serà factible si el fem junts. No només cal trencar el binomi públic-concertat en favor d'un bé comú com és l'educació, sinó també tenir presents entitats, empreses, associacions i institucions. L'escola ha de ser realment un punt de trobada per a totes les col·lectivitats que treballen per millorar els pobles, barris i ciutats. El què importa és el bé comú de l'educació, no qui en fa la gestió.

La nostra administració educativa està treballant en aquesta direcció i tenim en el marc de la LEC un ampli i necessari consens, però estem en uns moments polítics de força convulsió i sorgeixen algunes preguntes. A l'escola avançada li cal l'acompanyament d'un Estat avançat, amb un debat serè, inclusiu, responsable, respectuós i constructiu. ¿Tindrem prou polítics amb aquesta cultura? ¿Estaran o podran estar a l'alçada l'Administració i els nostres governants? ¿Seran capaços de treballar de debò pel futur del país i no només pensar en les properes eleccions? ¿Treballaran en clau de futur i, per tant, posaran el valor de la inclusió com a bàsic perquè el món avanci? ¿Ens dotaran dels recursos necessaris perquè aquesta transformació realment no tingui marxa enrere? ¿Es definirà clarament quin és l'estàndard de qualitat i funcionament que haurà de complir qualsevol escola, pública o concertada? ¿Dialogaran i lluitaran el que faci falta per arribar a un consens que ens doti d'un marc d'actuació estable i al mateix temps flexible? ¿Sortiran del blanc o negre, del públic o concertat i veuran que el que importa és fer bé un servei d'interès públic amb uns estàndards clars d'eficiència, qualitat i equitat que, sense anar més lluny, trobem en els sistemes nòrdics?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Moltes preguntes que s'aniran desvetllant i que estic segur que es faran des de la responsabilitat que dóna el vot de les persones que pensen a llarg termini i volen treballar des d'ara per un demà millor per als nostres fills. Tenim molta esperança posada en el referent de canvi que compartim i que farà possible caminar cap a una societat més avançada, justa, sostenible, i en pau. Des de l'Escola Pia de Catalunya, hi col·laborem aportant l'experiència i la il·lusió del projecte SUMMEM que estem implantant als nostres vint centres. Com més escoles, persones i entitats treballem pel canvi i la transformació, més possible, més potents i més irreversibles seràn.

Secretari general d'Institucions Educatives de l'Escola Pia de Catalunya.