ANÀLISI
El fracàs de l'esquerra
L'esquerra ha sigut derrotada. Per partida doble i en conjunt. Units Podem ha perdut gairebé 1.100.000 vots, el PSOE més de 100.000. I el pitjor és que al davant seu la dreta transmet una sensació de victòria que té tota la pinta de perseverar en el temps. És clar que el pes d'aquesta derrota recau sobretot en el partit que dirigeix Pablo Iglesias. La seva estratègia electoral s'ha demostrat errònia, els seus càlculs, infundats, i el seu pacte amb Izquierda Unida contraproduent. El seu plantejament de créixer sense fi, a costa del PSOE, no ha il·lusionat tant com els seus dirigents esperaven i una cinquena part del seu electorat l'ha rebutjat. Abstenint-se o votant socialista.
És molt possible que una part d'aquests vots perduts fossin electors d'Izquierda Unida fa sis mesos. Sempre s'ha pensat que, més enllà dels seus fidels, IU recollia adhesions de gent que no tenia clara la seva opció, que dubtava fins i tot entre el PSOE i el PP i que no simpatitzava amb Podem, i que es decantava pel partit d'Alberto Garzón perquè això li permetia quedar bé sense conseqüències polítiques de cap tipus. Si fos així, moltes d'aquestes persones s'haurien negat ara a secundar l'aventura del canvi que proposava Units Podem.
És igualment possible que una part dels votants perduts per Podem siguin persones que no van entendre que aquest partit es negués a secundar la investidura de Pedro Sánchez en la passada legislatura, que per poc que els agradés el pacte PSOE-Ciutadans el preferissin al fet que Rajoy seguís a la Moncloa. La recent campanya socialista ha insistit en aquest punt fins a l'extenuació. I és probable que hagi fet efecte.
Notícies relacionadesUn altre element que pot haver contribuït al fracàs és la defensa que ha fet Pablo Iglesias de la necessitat de convocar un referèndum a Catalunya. Aquesta posició pot haver beneficiat En Comú Podem, però pot haver suscitat rebuig en altres zones d'Espanya. La idea de la plurinacionalitat no s'assumeix només perquè la proclamin emfàticament uns dirigents i el centralisme no és patrimoni exclusiu de la dreta.
Darrere de la derrota de Podem apareixen els punts febles del seu projecte i cap propaganda, per brillant que sigui, pot fer-los desaparèixer. Darrere del fracàs del PSOE apareix l'esgotament de la seva proposta. El PP ha batut els socialistes en tot el territori, fins i tot a Andalusia i a Extremadura. A l'hora d'escollir la seguretat en moments d'inquietud com els que viu l'amplíssima classe mitjana espanyola, una clara majoria d'aquell espectre social ha preferit Rajoy. Això és molt greu per al PSOE, perquè no li serà fàcil recuperar el terreny perdut estant a l'oposició. Pedro Sánchez i els seus han dedicat el més fonamental dels seus esforços electorals a frenar Podem. Ho han aconseguit, per mèrits propis i per demèrits del rival. Però al final s'han trobat més lluny que mai del poder. Poden tenir el consol que tots els ponents de la seva batalla interna han perdut la baralla.
