Les nostres sagues

Les sagues islandeses, escrites als segles XIII i XIV, narren amb una barreja de realisme i imaginació el poblament de l’illa de l’Atlàntic Nord al segle X, però la localitat de les sagues i la mitologia nòrdica no va ser cap inconvenient per inspirar bona part dels universos de Wagner o de Tolkien. Ens ho explica Jón Karl Helgason, que estudia la pervivència de les sagues i el seu imaginari en proverbis, noms de llocs i de carrers o marques comercials. 

    Islàndia és un país on per diverses raons el passat és poc material (ha deixat poca pedra), i això concedeix més importància a la literatura, en el seu cas a les sagues: la gent es mira el paisatge (i el passat, i el país) en bona part en termes del que en diu la literatura tradicional. En castellà una funció similar la compliria el Quixot de Cervantes. Em pregunto, però, quin seria aquest llibre en català...

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

    Fa poc s’han fet públics els manifestos SOS. Literatura a l’ensenyament, del Col·lectiu Pere Quart, i Per a una presència digna de la literatura a l’ensenyament, consensuat per disset grups universitaris de recerca, amb demandes tan evidents que gairebé fan vergonya, començant pel fet que s’introdueixi la literatura com a matèria amb temps específic durant tota l’ESO i que s’incrementi el temps de docència que es dedica a la llengua i a la literatura catalanes.

    Els dos manifestos han obtingut un munt d’adhesions, individuals i d’entitats, però diria que intuïm que no passarà res: el tema no és culpa de Madrid, són els polítics i planificadors catalans els que han decidit o han acceptat el lent retirar-se de la literatura a l’ensenyament, un retirar-se que alguns ens temem que sigui també el de les nostres paraules a la societat en general. I ja sento qui apunta que és una qüestió estructural, que no hi ha res a fer. Llavors, que com a mínim no ens facin passar amb raons, que els responsables governamentals s’estalviïn articlets lírics i deixin de fer servir la literatura i els escriptors de draps de la pols. O sagues, o res.